Aquest any es commemora el 150è aniversari de la mort de Charles Dickens i hem volgut retre-li homenatge amb una publicació molt especial d’una de les seves obres més conegudes, i també la preferida de l’autor. Aquesta edició espectacular ha estat adaptada per Lourdes Íñiguez i il·lustrada per Óscar T. Pérez, i inclou, a més a més, una preciosa nadala per enviar per correu postal, el correu de tota la vida.

Cançó de Nadal és una obra molt fàcil de llegir. El seu argument es pot resumir dient que tracta d’un viatge imaginari que fa el protagonista, l’Scrooge, un prestador de diners, vell, solitari, avar i malvat, guiat per tres esperits del Nadal (passat, present i futur), a través de la seva vida passada, la present i la que es projecta en el futur, per tal d’adonar-se de les conseqüències que poden tenir els errors que ha comès al llarg de la seva vida.

Dickens divideix l’obra en cinc parts, que corresponen a les estrofes –així les anomena ell– d’una cançó de Nadal. Nosaltres l’hem dividit en una introducció, una conclusió i tres visites dels esperits que l’acompanyaran.

El títol original de l’obra, A Christmas Carol, es refereix exactament al villancet. Aquest tipus de composició va néixer com a cançó profana popular per ser cantada en grup i més tard es va associar amb el Nadal, i les seves lletres van esdevenir també religioses. Algunes nadales s’han fet universalment famoses, com ara Jingle Bells, O Holy Night, o We Wish You A Merry Christmas, totes tradicionals a la Gran Bretanya i adaptades, en múltiples versions, a la resta de països de tot el món.

Al Regne Unit, la celebració del dia de Nadal és similar a la del nostre país. És una de les festes més importants de l’any i es comença a preparar amb molta antelació: les ciutats s’adornen i les famílies planegen els àpats que compartiran amb els éssers estimats, àpats que allà acostumen a consistir en un gall dindi farcit de castanyes, i púding o plum-cake amb fruits secs per postres. Cors professionals o aficionats canten nadales a les cantonades i la gent van a les esglésies o passegen pels carrers vestits de vint-i-un botó. L’esperit de Nadal ho inunda tot i supera els preceptes de qualsevol religió concreta –encara que l’origen sigui la cristiana, en què es commemora el naixement de Crist– per coincidir en els valors que totes prediquen: pau, amor, tolerància, solidaritat amb els més necessitats i, també, trobada familiar i alegria.

Dickens és un mestre a l’hora de crear aquest ambient. Ell estima la seva ciutat, Londres, i l’observa, i l’estudia per oferir-nos un veritable quadre de costums, meitat realista i meitat sentimental o romàntic. Guiats pels tres esperits, penetrem a les cases dels petits burgesos, de la gent de classe humil i, fins i tot, dels tipus més miserables; però també ens ensenya les botigues plenes de menges i passegem pels carrers i entre la gent. Hi surten tants personatges, que amb prou feines en pot detallar cap; simplement els esbossa, però amb això ja n’hi ha prou per caracteritzar-los. Ara bé, cal destacar-ne dos: l’Scrooge, el protagonista, el nom del qual ha quedat recollit en el diccionari amb el significat de ‘garrepa’, i el petit i desvalgut Tiny Tim, que, com tots els nens pobres, és el seu predilecte.

En resum, tenim, al davant, una de les obres preferides de l’autor, amb la qual va obtenir l’èxit més gran, que perduraria fins als nostres dies. El mateix Dickens era reclamat pels seus admiradors per tal que la llegís en públic i ell la dramatitzava; és a dir, modulava la veu en canviar de personatge o quan era el narrador qui parlava. Sens dubte, gaudia amb el contacte dels espectadors, ja que, de jove, va voler ser, no en va, actor. Avui, la seva obra està traduïda a la majoria de llengües i és un clàssic nadalenc.

(Del pròleg de Lourdes Íñiguez Barren)