Entrevistem l’Hematocrítico, mestre, humorista i autor del nou conte “La Rapunzel té polls”

 

La Rapunzel té polls és un nou conte clàssic versionat per l’Hematocrítico, autor gallec àmpliament conegut per les seves dosis d’humor i originalitat. Mar Villar il·lustra aquesta obra actual en què la Rapunzel està, amb molta raó, fastiguejada amb el món. El seu pare no li deixa tallar-se els cabells per si algun dia un cavaller l’ha de venir a rescatar de la torre. Per culpa d’això, els polls decideixen instal·lar-se en el seu cap i construir-hi Vila Poll.

La Rapunzel té polls comença parlant d’una princesa que està fastiguejada perquè el seu pare no li deixa tallar-se els cabells. Darrere d’aquest detall del conte i d’altres s’entreveu una crítica a les desigualtats de gènere.

– Trobes que és important de visualitzar això en la literatura infantil? De quina manera?

– Em sembla molt important el fet d’estar atents a les desigualtats de gènere i a qualsevol altre tipus de problemes en l’educació i en la literatura infantil. Jo utilitzo aquests contes i el món dels contes de fades com un teatre en el qual represento tot tipus de coses que passen en la societat. I una d’aquestes coses són les desigualtats de gènere, les expectatives de gènere.

– I què tenen, les princeses?

– Les princeses són un material que es pot utilitzar molt tractant-se d’aquests temes, perquè hi ha molts estereotips que tenen a veure amb les princeses i que s’associen a la feminitat, i un és aquest: a la Rapunzel l’obliguen a portar els cabells llargs. Jo ho vaig relacionar amb una adolescent a la qual imposen una mica el look i imposen els costums i els  criteris que ha d’adoptar, en contraposició amb les ganes de rebel·lar-se que tenen les adolescents. Un detall que em va agradar molt de la il·lustradora és que la va dibuixar amb un mòbil. Això em va encantar!

– Com a mestre i com a pare, quina consciència perceps que tenen els petits respecte a aquests temes? Comprenen el que hi ha darrere les “princeses fastiguejades”?

– Queda clar que el tema del feminisme i el de la igualtat són molt més visibles a l’aula actualment que anys enrere. Jo fa 18 anys que treballo en un col·legi i mai fins ara no havia percebut que les nenes de Primària fossin conscients de les desigualtats, que les sabessin localitzar i verbalitzar, i em consta que els mestres i les mestres treballen aquests aspectes amb elles. I almenys per aquesta banda estic veient moltes millores.

– Per cert, com has vist, a la Rapunzel hi ha coses que no les hi deixen fer. I a tu, de petit, què és el que no et deixaven fer i que tenies moltes ganes de fer?

– Doncs la veritat és que jo vaig ser un nen bastant lliure. Els meus pares eren joves i jo vaig tenir una criança en la qual em donaven força llibertat; fins i tot passava molt temps sol… I no m’ha creat mai cap trauma això!

– Ets conegut per fer “versions” actualitzades en clau d’humor de contes clàssics o, almenys, per inspirar-te en aquests contes. Per què vas escollir el conte de la Rapunzel per a la teva pròxima obra? Què et fa triar un conte o un altre a l’hora de crear?

– Quan vaig començar, primer vaig fer Feliç Feroç, després Agent Rínxols i després em vaig dedicar a investigar el tema. Vaig llegir molts llibres sobre la història dels contes de fades, vaig fer una llista de personatges i vaig començar a pensar quines històries m’inspiraven. I la Rapunzel de seguida em va inspirar una infestació de polls. I em va semblar que era una història amb moltes possibilitats còmiques. Tinc moltes idees per als pròxims contes, amb tota mena de personatges. Aladí, la llebre i la tortuga, l’aneguet lleig… Fins i tot personatges que no són de contes de fades, com Dràcula o Frankenstein.

– Mar Villar ha fet les il·lustracions del llibre; per cert, molt encertades. Què és el que t’ha agradat més de la feina de la Mar?

– La Mar Villar em sembla un fitxatge extraordinari. Vam fer un tàndem molt bo. De seguida va comprendre el que jo volia. Jo estava preocupat perquè Alberto Vázquez va haver d’abandonar la col·lecció per problemes d’agenda, perquè està dirigint pel·lícules, i, llavors, el sol fet de pensar en un substitut ja em feia por. Però l’estil de la Mar em va agradar i ella va fer una aportació genial al llibre. Té un estil de dibuixos animats, amb un toc molt divertit. Els polls em semblen supergraciosos. I el que també he vist és que als nens els encanten les il·lustracions.

– Vas haver de documentar-te sobre els polls per escriure aquest conte? Amb aquest llibre aconsegueixes que caiguin bé!

– Soc mestre i pare de dues nenes; no he necessitat documentar-me sobre els polls!

–Tu treballes molt combinant imatges i text. Per què creus que les il·lustracions es perden en la narrativa per a adults, però, en canvi, estem enganxats a les imatges que veiem per internet i per la televisió? Fan falta més contes per a adults?

– M’agraden els llibres per a adults que inclouen imatges. És veritat que no hi ha gaire costum que n’hi hagi en aquest tipus de llibres. Hi ha experiments interessants sobre aquest tema; normalment solen ser llibres molt bonics, molt cuidats…; per a determinat tipus de productes, les imatges són molt interessants.
– Històricament, l’art i l’humor no han estat especialment vinculats. Sembla que provinguin de sensibilitats diferents. Què creus que s’aporten mútuament?

– Jo el que faig és intentar buscar l’humor en tot el que hi ha al meu entorn, ja sigui en les meves vivències escolars o familiars, o en coses que em fan gràcia, com ara comentar un programa de la televisió, la història de l’art… No he teoritzat gaire sobre aquest tema, però sí que busco fonts d’humor, que n’apareixen pertot arreu. Ara he vist un compte de Twitter que es dedica a comentar articles d’AliExpress i em sembla una genialitat. Hi ha acudits pertot arreu, però cal buscar-los.

– L’humor és una eina molt poderosa, però no tothom té aquest do. On creus que rau el secret de fer riure? Es pot aprendre?

– Jo crec que el sentit de l’humor és molt innat, encara que es pot practicar també. Es desenvolupa, per exemple, consumint molta comèdia, que és una cosa que, des de nen, jo faig i em fascina. Sempre dic que el fet de treballar amb nens també m’ajuda molt a desenvolupar el sentit de l’humor, perquè els infants són molt ràpids i desperts, i has de procurar entretenir-los; també reaccionen molt ràpid; tot això m’ha servit per desenvolupar aquest tipus d’actituds. Però has de néixer amb sentit de l’humor. Crec que necessites tenir un determinat tipus d’intel·ligència. Cal molta intel·ligència emocional, perquè aquesta té a veure amb el fet de llegir la mirada de la persona o del públic amb qui estàs interactuant. Hi ha una intuïció especial per a l’humor, crec.

– Què és el que et fa més il·lusió que els nens “s’enduguin” dels teus llibres? I de les teves classes?

– El que em fa més il·lusió és que s’ho passin bé! M’agrada que riguin, que es diverteixin i que tinguin la impressió que agafar un llibre pot voler dir riure, passar-ho bé, gaudir amb el llibre. El que m’agrada més és que els nens agafin els meus llibres per passar-s’ho bé.

– Tens pensat d’escriure alguna novel·la per a adults?

– En vaig escriure una l’any passat amb Noel Ceballos, que és el meu soci de Los Hermanos Podcast. La novel·la es diu Los 5 superdetectives i és un homenatge a les novel·les d’Els Cinc. Tracta d’uns nens que eren Els Cinc i que ara tenen 40 anys. Explica com han evolucionat les seves vides. Va ser una experiència molt bonica i segurament repetiria, però ara mateix tinc molts projectes d’infantil i m’ho passo molt bé amb això.
 – Quins són els teus pròxims projectes?

– Ja estem  treballant en el nou llibre d’aquesta col·lecció de contes, amb la Mar Villar també, i serà un llibre protagonitzat per la Caputxeta i en què també apareix el geni de la làmpada. A més, a principis de l’any que ve Univers em publicarà una col·lecció de còmics per a primers lectors que faig amb l’Albert Monteys, la qual cosa és un honor i un orgull per a mi. La col·lecció es diu “Leyendas del recreo” i sortirem amb dos volums. Són històries fantàstiques que transcorren durant la mitja hora de l’esbarjo. I estic preparant una col·lecció d’humor per a nens a partir de 3 anys, en què torno a fer equip amb l’Alberto Vázquez. La col·lecció es diu “Hematiños!”.

 

«La Rapunzel té polls», el nou llibre d’El Hematocrítico

La Rapunzel està fastiguejada perquè el seu pare no li deixa tallar-se els cabells. Se’ls ha de deixar llargs, llarguíssims, per si algun dia algun cavaller ha de rescatar-la de la torre.

Però el principal problema arriba quan descobreixen que, en el cap de la princesa, s’hi han instal·lat uns petits “animalons”… Una plaga de polls ha envaït la preciosa cabellera de la Rapunzel, i a palau ofereixen una recompensa a qui aconsegueixi aniquilar-los.

La Blancaneu i els nans, el Patufet, la reina de les Neus, la Sireneta… ningú no aconsegueix de fer desaparèixer aquestes bestioles tan resistents. Arribats a aquest punt, els polls han construït una ciutat en el cap de la Rapunzel: Vila Poll. Com s’ho farà ella per sortir-se’n?

 

Fotografia de l’autor: Daniel Puente Bello