Quina tocada de nassos! és un relat de caire realista en què els protagonistes, en el seu atrafegat camí cap a l’adolescència, busquen explicar-se i trobar sentit a tot allò que viuen i, sobretot, trobar-se amb ells mateixos i definir-se com a individus amb personalitat pròpia, diferenciada i ferma, malgrat les inevitables contradiccions.

Aquesta entretinguda novel·la ha estat mereixedora del Premi Guillem Cifré de Colonya 20018, i des de Barcanova hem aprofitat l’ocasió per fer-li algunes preguntes a la seva autora, la periodista i escriptora Ruth Tormo.

Quina tocada de nassos!, és una història sobre la diferència?

La diferència té molt pes en la història. De fet, tot gira al voltant de l’acceptació de la diferència, en el sentit de tenir la capacitat de tolerar els altres, malgrat que no siguin com jo. Però també, i molt especialment, tracta la necessitat d’acceptar-se un mateix i de no tenir por de trencar les pautes que es consideren dins la normalitat per mostrar la nostra personalitat, els nostres gustos, les nostres aficions i, fins i tot, la nostra pròpia aparença física. D’alguna manera es convida el lector a ser lliure i a prendre decisions que el facin feliç, al marge del que pugui dir la gent i del que la societat ha etiquetat com a normal.

Ser diferent, vol dir sempre ser un marginat?

No; és clar que no, tot i que, lamentablement, hi ha persones que ho interpreten així. Sovint, qui trenca els motlles del que està acceptat com a normal, és titllat de raret, quan més aviat hauria de rebre l’aplaudiment i l’admiració de tothom per haver estat més valent que ningú i haver tingut el valor de trencar les normes.

L’escola, la família, la societat en general, han d’aprendre a conviure amb aquell que és diferent?

Ja n’hauria d’haver après tothom, a conviure amb aquell que és diferent, però no és així. Les persones que són diferents, sovint ens desperten pors, i aquestes pors acaben convertint-se en rebuig o, en el millor dels casos, en indiferència. Encara queda molta feina per fer en l’àmbit de la tolerància i la lluita contra els prejudicis.

En la teva novel·la hi ha fantasia, aventura, romanticisme… Tens preferència per algun gènere a l’hora d’escriure o no t’ho planteges?

Suposo que m’agrada barrejar gèneres, però, per sobre de tot, prioritzo la història i intento que passin coses de manera més o menys fluida perquè el lector s’enganxi a l’obra i tingui ganes de continuar llegint-la per saber què passarà.

La novel·la té un llenguatge acurat i es nota que t’agrada de jugar amb les paraules. Ets amant dels anagrames com el teu personatge?

No col·lecciono anagrames com fa el Liam en el llibre, però potser estaria bé de fer-ho! Tot i això, quan escric, m’agrada de jugar amb les paraules i busco la manera d’expressar idees o imatges que, en el meu cap, em despertin, com a mínim, algun tipus de sensació especial.

Què significa, per a un escriptor o per a una escriptora, guanyar un premi literari?

Per a mi, haver guanyat el Premi Guillem Cifre de Colonya ha estat un regal meravellós, perquè m’ha obert les portes al món editorial; unes senyores portes per ser precisos, ja que publicar la meva primera novel·la amb un segell com Barcanova ve a ser un somni fet realitat. Però, al marge de la satisfacció de saber que el meu llibre es podrà trobar a les llibreries, el premi m’encoratja a continuar escrivint i a tenir més confiança en les meves històries.

 

Ruth Tormo Benavent (Barcelona, 1974) és llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa en l’àmbit de la comunicació des de fa vint anys. Actualment desenvolupa la seva tasca al Departament de Comunicació de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Tormo escriu des de l’adolescència i ha estat mereixedora de diversos premis de contes i narrativa curta, entre els quals destaquen els guardons Elsa Garcia (Papiol, 2018), Núvol (2017), Joles Sennell (la Seu d’Urgell, 2017) o el Joan Petit (Blanes, 2017). Alguns dels seus contes s’han publicat a la revista Cavall Fort. Quina tocada de nassos! és la seva primera novel·la.