Els personatges dels contes clàssics amaguen secrets que han perdurat durant segles. Aquests secrets semblen increïbles, però són tan reals com les històries que han passat de generació en generació. Ara, Lucía Serrano ha recopilat, en Una vegada (i una altra) hi havia, molts d’aquests detalls poc coneguts i ha il·lustrat també aquestes pàgines meravelloses, plenes d’enginy i diversió.

Gairebé ningú no sap que la Caputxeta Vermella era miop, a més de tenir mala memòria; que el flautista d’Hamelín tenia reuma per culpa de la humitat de la cova, que l’ogre feia uns pets terribles o que la sireneta s’avorria sota l’aigua… A qualsevol personatge dels contes, segur que podem trobar-li defectes que, en moltes ocasions, tenen a veure amb les històries que protagonitza.

Lucía Serrano ha elaborat aquesta obra, que vol ser una mena d’enciclopèdia, la qual ha estat publicada per Barcanova. El llibre, il·lustrat amb cura i ple de detalls, dedica una doble pàgina a cada un dels personatges que hi surten, amb el seu hàbitat, les seves virtuts i els seus defectes; hi ha també un petit resum del que ja sabíem pels relats clàssics i l’apartat «El que no t’han explicat…», que és el millor. Aquesta última secció ens permetrà mirar amb uns altres ulls els contes de tota la vida i, de passada, somriure (i riure) amb el que podria haver passat.

Per acabar-ho d’arrodonir, aquesta obra ofereix un recull de cases de contes, una làmina del bosc (paisatge per antonomàsia dels contes), una galeria de «progenitors absents» (causants de tants arguments) i, fins i tot, unes receptes molt saboroses.

Aquest llibre, pensat especialment per a nens i nenes a partir de 7 anys, agradarà a tothom, fins i tot als rebesavis.