El bruixot Bromalèfic no ho té fàcil. S’ha saltat un pacte amb Beelzebub i això es paga car. Falta poc per a la nit de San Silvestre, termini d’un acord de conseqüències funestes. Però en només set hores encara poden passar moltes coses, i més si hi ha màgia pel mig i gats, i corbs, i més bruixes, i un encanteri molt original: «la poció dels desitjos». 

Michael Ende, el celebèrrim autor de La història interminable i Momo, va publicar l’any 1989 La poció dels desitjos, una novel·la menys coneguda però amb molts dels trets característics de la seva obra: fantasia desbordant, pinzellades d’humor, unes ambientacions plenes de detalls i uns personatges molt ben dibuixats; tot això fa avançar el relat a un ritme trepidant. 

 Aquesta novel·la d’ambientació gòtica per a lectors a partir de 12 anys –que també farà passar una bona estona als pares que ja es van recrear amb les altres històries d’Ende– és, en realitat, un compte enrere, i cada capítol evidencia, en el títol, com va corrent el rellotge des de les cinc de la tarda fins al moment del canvi d’any. 

Els lectors de novel·les gòtiques ho trobaran tot en aquesta obra: cases laberíntiques plenes d’escales, llibres antics amb un dit de pols, fortes ventades, una tempesta de neu i una llar de foc on couen beuratges que fan fums verds… Els més perspicaços hi podran entreveure una denúncia ecologista i, fins i tot, una crítica al consumisme, que tan preocupaven el seu autor. 

Heus aquí, doncs, una novel·la molt entretinguda, de la qual no podem explicar gran cosa més sense trencar l’encanteri.