La tortuga d’en Hans és un dels títols més venuts dels que Pere Martí i Bertran ha publicat amb Barcanova. Una nova edició d’aquesta novel·la forma part de la col·lecció Pluja de llibres, una selecció de les obres més emblemàtiques i reconegudes del nostre fons que ja s’han convertit en referents de la literatura infantil en llengua catalana. Avui en Pere Martí ens respon sobre la seva novel·la. 

 

Explica’ns, en tres línies, de què tracta La tortuga d’en Hans. 

És una narració de base realista que explica la història d’un nen alemany, en Hans, a qui regalen una tortuga mediterrània. D’entrada n’està encantat, però aviat s’adona que la tortuga, en un hàbitat tan diferent i allunyat del seu, no pot ser feliç. I hi buscarà una solució.  

Per què et sembla que tots els nens i nenes haurien de llegir-lo?  

Crec que l’haurien de llegir perquè la protecció del medi ambient és un tema molt actual, perquè la majoria d’infants volen tenir mascotes i sovint no es plantegen les conseqüències que això pot comportar, i encara perquè és una història molt tendra que estic segur que els atraparà.  

De  tots els comentaris i ressenyes que has rebut relacionats amb aquest llibre, quin t’ha agradat més?  

M’ho poseu molt difícil, perquè, per sort meva, n’han parlat tants i tants crítics, tants i tants mestres, i alguns de tan prestigiosos! Si m’ho permeteu us en deixaré tastar un parell de fragments, un de cada, tot i que em sap greu deixar-ne de banda tants d’altres:  

“Una obra que trobarà un lloc especial a l’escola pel tema (el respecte als animals i el seu hàbitat), la senzillesa  (una estructura a la manera tradicional ben tramada), la correcció (un final alliçonador i feliç) i la petita aventura que viu el protagonista. Tot i que hauríem de parlar d’un protagonisme compartit entre el petit Hans, un nen alemany, una tortuga de la Costa Brava i un llibre que guia les decisions i ensenya el respecte a la natura i el medi ambient.” [Gemma Lluch: Faristol, núm. 51, abril 05, p. 18.] 

“El bon ofici d’en Pere Martí sap descriure les emocions que es desprenen d’aquestes situacions amb un llenguatge senzill, sense renunciar a la qualitat literària que el caracteritza, i combinant-ho amb les necessàries dosis d’informació ecològica. Les il·lustracions de Carmen Queralt, molt vives i expressives, hi aporten l’emoció i el toc d’humor que arrodoneixen aquesta petita obra, tot un cant a l’altruisme que es podria resumir així: no puc ser del tot feliç si no ho són els que tinc al meu voltant.” [August Garcia: Traç (Revista dels mestres de la Garrotxa), núm. 44, desembre 2005, p. 7.] 

El fet d’escriure literatura infantil, és una satisfacció afegida?  

Sense cap mena de dubte, perquè el fet d’escriure per a infants i joves et permet d’estar-hi en contacte sovint, sobretot a través de les visites escolars, i t’adones que els infants són molt sincers, et diuen tot el que pensen del llibre i t’ajuden a mantenir viva aquesta guspira d’il·lusió que cal per escriure LIJ. 

 Penses que la literatura infantil va canviant al llarg dels anys o diries que es manté inalterable? Com tota la literatura, depèn de què considerem; si tenim en compte els aspectes externs i l’estil narratiu, no cal dir que evoluciona, i molt. Ara serien impensables i inassumibles les llargues descripcions de la novel·la del segle XIX, posem per cas. Per això, diria, s’adapten tants clàssics. En canvi, si tenim en compte els grans temes que la literatura de tots els temps, la LIJ inclosa, ha tractat i tracta (l’amor, les pors, l’amistat…) crec que podem parlar d’una certa inalterabilitat.