Barcanova ha fet realitat una nova col·lecció: Pluja de llibres. Una selecció de les obres més emblemàtiques i reconegudes del nostre fons que ja s’han convertit en referents de la literatura infantil en llengua catalana. Amb motiu de la nova edició d’aquestes obres i la incorporació de nous títols, els hem fet unes preguntes als seus autors i autores. Avui la Susana Peix ens respon sobre L’ésser sense veu.

Explica’ns, en tres línies, de què tracta L’Ésser sense veu

El protagonista d’aquest aventura és en Roc, un nen a qui li encantava sentir les històries que explicava el seu avi de petit. Sobretot una llegenda que li feia molta por sobre un ésser misteriós que es menjava les paraules de la gent. Quan es queda sord, amb només sis anys, no s’imagina que a través d’aquesta llegenda i degut a la sordesa es convertirà en un heroi.

L'ésser sense veu BarcanovaPer què et sembla que tots els nens i nenes haurien de llegir-lo?

Perquè té molts dels ingredients que agraden als lectors més agosarats: un protagonista “diferent”, un xic de por, una bona dosi d’aventura i un final inesperat!

De  tots els comentaris i ressenyes que has rebut relacionats amb els llibres que has publicat, quin t’ha agradat més?

Sempre és reconfortable que els crítics i especialistes en literatura infantil valorin el teu treball, però rebre elogis dels infants lectors és molt enriquidor. Un lector d’11 anys, només tres dies després de publicar-se les BDQ es va posar en contacte amb mi a través d’Instagram dient-me que havia devorat el llibre en una tarda, que el llibre li havia agradat tant que havia demanat als pares que li compressin el segon volum i que m’havia convertit en “la seva escriptora favorita”.

Aquest infant ha obert un perfil de @fans_bdq a la xarxa social que gestiona ell mateix i seguim en contacte des de llavors. La veritat és que tinc moltes ganes del conèixer en Pablo!

El fet d’escriure literatura infantil, és una satisfacció afegida?

Totalment! Com a bibliotecària especialitzada en literatura infantil rebo molts ímputs dels infants sobre els que els agrada i com van canviant les tendències. Poder escriure m’ha donat una eina molt important per arribar als lectors i el fet de treballar tan a prop d’ells és fantàstic. Em venen a buscar per demanar-me suggeriments i quan els hi agrada el llibre sempre tornen per comentar-ho i buscar-ne més.

Despertar el plaer per la lectura d’un infant és molt reconfortant.

Penses que la literatura infantil va canviant al llarg dels anys o diries que es manté inalterable?

Va canviant de la mateixa manera que evoluciona la societat i els costums. La manera de descriure per exemple ha evolucionat. La manera d’imaginar per exemple. Durant molt de temps les narracions havien d’incloure descripcions molt detallades. Hi havia lectors que mai no havien vist el mar, una selva… o fins i tot un país oriental. Amb l’aparició de les televisions primer i després amb Internet, aquestes descripcions deixen de ser rellevants. Suposo que per això va néixer el gènere distòpia! hahaha

La manera de llegir ha canviat també perquè els estímuls dels lectors són diferents amb les noves tecnologies… Tot i així la lectura segueix tenint quelcom de màgic que no canviarà mai 😉