És un retorn a la novel·la curta d’aventures en estat pur, que arrenca quan un grup de paleontòlegs descobreixen un fòssil de dinosaure carnívor amb les restes d’una noia del nostre segle. Com pot ser, això, si ens separen milions i milions d’anys dels dinosaures?

A partir d’aquí, es desenvolupa una història trepidant, gairebé sense descans, que inclou un viatge en el temps, molta acció, bon humor, força corredisses i un xic d’amor.

Una hora al cretaci - BarcanovaUna hora al cretaci és un relat de fantasia científica molt ben elaborat, de lectura atractiva, i creat tant des d’una gran imaginació i un bon ofici com des d’uns bons coneixements de la biologia dels temps remots, de quan els dinosaures i altres bèsties, i una altra vegetació cobrien la Terra.

Es tracta d’una novel·la d’acció trepidant, amb bon humor, plena de situacions emocionants, amb uns personatges, protagonistes i secundaris, molt ben traçats, sempre francs, decidits i generosos. Amb una oca no gens poruga…

El relat, l’acció del qual comença en una excavació paleontològica, mena a una ineludible incursió en èpoques passades, a un viatge pel temps. Evoca autors clàssics d’aventures com Jules Verne (Viatge al centre de la Terra), Herbert George Wells (La màquina del temps) o Arthur Conan Doyle (El món perdut), o autors referents de la fantasia científica contemporània: Ray Bradbury o Michael Chrichton.

L’escriptura d’Una hora al cretaci palesa, a més, un domini dels ritmes narratius propis dels còmics i de les més notables pel·lícules d’aventures actuals. És molt gràfica. Sens dubte enganxarà els lectors. El nins i els joves més curiosos i intel·ligents en gaudiran molt.

Els perills que troben els herois d’Una hora al cretaci en aquest temps passat, certament escarrufen. L’acte que hi han de fer és un repte que exigeix saber, seny, coratge i altruisme. Quins grans valors!

Sense la pretensió d’alliçonar, el nou premi Guillem Cifre de Colonya demostra als joves lectors, i també als lectors adults sense prejudicis, la necessitat de no oblidar: saber, seny, coratge i altruisme.

L’autor

Alfred Sala - BarcanovaL’Alfred Sala va néixer a principis dels anys seixanta a Barcelona. És professor de català en un institut de Barcelona. Ha traduït més de dos-cents àlbums de còmics (Lucky Luke, Espirú & Fantàstic, Eric Castel, Blake & Mortimer, Blueberry, Garfield, Astèrix…). Ha publicat contes a Cavall Fort i ha participat en reculls de relats, com ara Un riu de crims. Viu a prop del parc Güell i sempre que pot li agrada d’asseure’s en una butaca a mirar pel·lícules mentre de reüll observa els ocells.

Coneix alguna cosa més de l’Alfred llegint aquesta breu entrevista:

Com va néixer el llibre Una hora al cretaci?

Sempre m’han agradat els dinosaures; des de ben petit, que recordi. M’entusiasmaven les històries -contes, novel·les o pel·lícules- on apareixien dinosaures. Fa uns anys, vaig escriure una novel·la juvenil en què uns nens reconstruïen l’Ictineu, el primer submarí de Narcís Monturiol, i descobrien tot de dinosaures -vius, és clar!- al fons del llac de Banyoles i a les profunditats marines de la Costa Brava. En vaig quedar molt satisfet, d’aquest llibre, però em vaig quedar amb les ganes d’escriure una història diferent sobre dinosaures terrestres, insectes i miriàpodes prehistòrics, i algun protomamífer que em ballava pel cap. Em calia, però, un punt de partida, i el vaig trobar en imaginar-me uns paleontòlegs que descobrien un fòssil de dinosaure amb les restes del seu últim àpat: una noia de vint anys del nostre segle…

És una història amb molt de ritme i acció. Penses que el teu vessant de traductor de còmic t’ha influït en el moment d’escriure-la?

Fa més de trenta anys que tradueixo còmics, tant al català com al castellà. Hi ha còmics que són veritables pel·lícules. Vull dir que les seves vinyetes són autèntics plans cinematogràfics, com fotogrames d’un film al qual només li falta el moviment. Per això m’encanten, els còmics. Tenen una rapidesa, unes seqüències i un tempo tan dinàmics que fan que la seva lectura et transporti de seguida a altres èpoques i potser a altres móns. Que si ser traductor -i lector!- de còmics m’ha influït? I tant! No ho dubteu gens ni mica!

En la història, hi ha documentació o és tot ficció?

Sempre em documento. De fet, ja vinc documentat, però encara em documento més. Els dinosaures i els altres animals que hi surten són reals. Van existir, no me’ls invento pas, i els descric i en dono algun detall per tal que el lector se’ls pugui imaginar tal com devien ser i tal com es devien moure.

Defujo, però, de fer una novel·la-enciclopèdia, d’informació, la justa. La resta es a càrrec de la imaginació del lector.

Ets un amant de la ciència-ficció?

Sí, i també de la ciència, i de la ficció en general. I de l’Oest americà, de la novel·la negra i de les pel·lícules d’aventures. És clar que també m’agraden el drama i la comèdia, i la novel·la històrica. Vaja, un poc de tot, com deia el poeta. De fet, per ser just, hauria de dir un força de tot.

Barcanova - Una hora al cretaci