L’Alfred Sala ha guanyat nombrosos premis al llarg de la seva trajectòria com a escriptor. A més a més de creador, també és traductor, especialment en l’àmbit dels còmics. Va resultar ser el guanyador de la darrera edició del Premi Guillem Cifré de Colonya de Narrativa Juvenil. L’Alfred ha respost així al nostre qüestionari:

Alfred Sala - BarcanovaQuan vas començar a escriure?

Si faig memòria, als deu anys ja escrivia contes curts del Coiot i el Correcamins; m’inventava trampes noves del Coiot perquè hi caigués el Correcamins, que, és clar, acabava sortir-se’n, i el Coiot, ben fumut. (Sempre m’han encantat els dibuixos animats.)

Quin va ser el que tu consideres el teu primer llibre?

El meu primer llibre en solitari és Immersió a la prehistòria!, Premi Ciutat d’Alaior 2006. És una novel·la juvenil sobre uns nois que refan el primer submarí de Monturiol i descobreixen que al llac de Banyoles no només hi ha ànecs i peixets…

Un record d’infantesa que et fa somriure.

No és que em faci somriure, però sí que en tinc molt bon record: les nits de divendres amb els meus pares i germans al cine Provença; cinema de reestrena, sessió doble, i la meva mare repartint els entrepans per sopar quan començava la segona pel·lícula. Allò era el Paradís.

Quins són els teus autors preferits?

M’agrada molt Jules Verne, tot i que de vegades s’entreté una mica massa.

Cèsar Mallorquí és molt bo.

En un altre estil, i dins dels clàssics de la literatura catalana, m’agrada llegir i rellegir Josep Maria de Sagarra. Penso que és el nostre millor escriptor.

Quin és el darrer llibre que has llegit i recomanaries?

El cementiri del capità Nemo, de Miquel Rayó. És una obra mestra que recomano per a totes les edats, un d’aquells llibres que tothom hauria de llegir.

I encara un altre, que no és el darrer llegit, sinó dels primers, de quan era petit: El Llibre Cor, d’Edmondo de Amicis. Digueu-me carrincló, però tant de bo que tots tinguéssim els valors que aquest llibre presenta.

A què et dedicaries si no fessis el que fas?

Fa uns anys vaig visitar el Centre de Fauna del Pont de Suert, que es dedica a criar i cuidar truites, crancs de riu, llúdrigues i visons europeus per tal de repoblar-ne rius i boscos. Mentre el visitava, anava pensant «Jo vull això!» Si no hagués estat professor de català, potser m’hauria inclinat cap als animals.

Un plat que t’encanti.

La truita de patates (amb ceba), i de tant en tant, sardines a la brasa amb pa amb tomàquet. Això del pa amb tomàquet… Quan surto a l’estranger, l’enyoro. Ah, i a la tardor, rovellons a la brasa, amb una mica d’all i julivert! Fantàstics!

El teu color.

El blau marí.

 Una ciutat a la qual sempre tornaries.

Potser Edimburg. Té un clima, una gent i un encís molt particulars. Edimburg de bon matí, amb el seu plugim, és màgic i misteriós.

En cinc anys t’agradaria…

Poder passar llargues temporades al mar, i també a la muntanya, respirant aire net, llegint bons llibres i arreglant -com deia un cowboy pensant en el seu retir- la tanca del jardí.

Un projecte que mai duràs a terme.

Anar a la lluna. No em fa una gràcia excessiva, però estaria bé. Com Tintín.

Somiar serveix per…

… tenir pensaments clars, trobar la solució a problemes i viure misteris i aventures. I també alguna pel·lícula surrealista de terror (llavors és un malson).

Una hora al cretaci - BarcanovaHaver escrit llibres t’ha ensenyat…

A coneixe’m millor, i crec que també a conèixer millor les altres persones.

Un racó de la teva ciutat que t’encanta.

Dos, que no són ben bé racons: el barri Gòtic i Gràcia.

Si jo fos President del Govern…

… intentaria ser just.

Qualsevol temps passat et sembla millor?

No, però potser sí que érem més humans. Érem menys, ens coneixíem més entre nosaltres, i ens ajudàvem més que ara. Hem avançat molt en ciència i tecnologia, però potser hem perdut humanitat i educació.

Sense què creus que no podries viure?

L’ésser humà ha arribat fins on és perquè ha sabut adaptar-se. Hi ha gent que diu que no podria viure sense el mòbil. Jo no en tinc, i estic tan feliç. Per sort, no hi ha res imprescindible. Si perds una cosa que t’és molt preuada i no la pots recuperar, cal acceptar-ho, procurar que no torni a passar, i tirar endavant.

En quin projecte literari estàs treballant ara?

Tinc al cap un parell d’històries sobre un metge i inventor barceloní de l’època napoleònica que va fer tots els possibles per aconseguir el benestar dels seus conciutadans i millorar-ne la salut. M’hi he de posar…