Gabriel García de Oro va llicenciar-se en filosofia i va acabar dedicant-se a la publicitat. Actualment es director creatiu executiu en una empresa, activitat que compagina amb l’escriptura i amb col·laboracions habituals a El País Semanal. En Gabriel ha respost així al nostre qüestionari:

Quan vas començar a escriure?

Tindria jo uns set anys i, com la meva mare llegia molta novel·la negra, em vaig proposar escriure’n una. Es titulava “Per què?” I crec que no vaig passar de la primera escena, on un detectiu anava a un hotel on hi havia hagut un assassinat… Aquella novel·la inacabada va ser el meu primer intent. Potser algun cop la reprenc i l’acabo!

Quin va ser el que tu consideres el teu primer llibre?

Segurament el primer que vaig publicar: El nen que va robar la lluna.

Un record d’infantesa que et fa somriure.

Era estiu i vaig perdre una pilota d’aquelles tovetes i petites, fetes d’escuma, suposo. La veritat és que amb aquella pilota em passava el dia jugant amb el meu germà gran, el Nacho. El cas és que no la trobava i no la trobava i ja no sabia on buscar. No sé com em va venir al cap que els gossos, per tal de seguir el rastre, ensumen el terra i vaig fer el mateix, vaig posar-me de genolls amb el nas enganxat al terra del parquet del menjador i… pam! Vaig veure la pilota, allí, encastada sota el sofà. Encara avui, quan no trobo alguna cosa, em poso a ensumar com un gos i, la veritat és que funciona força vegades.

El club dels caníbals DràculaQuins són els teus autors preferits?

N’hi ha molts d’autors favorits, sobre tot perquè depèn de l’època un t’ha tocat més que un altre. Però sí que és cert que sempre hi ha una constant. Autors on tornes per buscar inspiració o sentir-te a prop de casa. Aquests serien, de ben segur, Charles Dickens, Roald Dahl o Isaac Asimov. Però també, en l’àmbit infantil estan el Dr. Seuss, Arnold Lobel, Maurice Sendak. No sé, n’hi ha tants…

Quin és el darrer llibre que has llegit i recomanaries?

He rellegit, amb passió i entusiasme, David Copperfield. Increïble! Sé que és un clàssic, però justament per això de vegades ens oblidem la raó per la qual és un clàssic. És llarg però he de dir que es fa curt.

A què et dedicaries si no fessis el que fas?

No ho sé… Jo escric. Tant quan faig de publicista com a Director Creatiu Executiu d’Ogilvy, com quan escric llibres o articles. Em passo el dia escrivint i m’alegro perquè poca cosa més sé fer.

Un plat que t’encanti.

La carn arrebossada.

El teu color.

El blau… o millor dit, el blanc i blau, ja que sóc soci de l’Espanyol ^___^.

Una ciutat a la que sempre tornaries.

Bolonya, potser perquè hi tinc molts i molts bons records de la fira del llibre infantil.

En cinc anys t’agradaria…

Seguir escrivint.

El club dels caníbals - Illa tresorUn projecte que mai duràs a terme.

Un llibre de política.

Somiar serveix per… (acaba la frase).

Saber què és el que necessites realment.

Haver escrit llibres t’ha ensenyat…

… a mirar amb més atenció tot el que passa al meu voltant, perquè al cap i a la fi tot pot ser font d’inspiració.

Un racó de la teva ciutat que t’encanta.

La platja del Prat de Llobregat.

Si jo fos President del Govern…

… Voldria dir que jo m’he tornat boig, per haver-me presentat, i que la gent ha perdut el cap, per haver-me votat.

Qualsevol temps passat ens sembla millor?

Potser sí, però jo faig un esforç per tal de sentir que el millor és el que passarà d’aquí a una estona.

Sense què creus que no podries viure?

Sense llegir.

En quin projecte literari estàs treballant ara?

En un llibre de poemes per a nens i nenes… no puc dir res més, ja sabeu que els escriptors tenim moltes manies a l’hora d’explicar projectes que no estan enllestits.