Somies amb tenir una petita bola de pèl que vingui a despertar-te llepant-te la cara, et porti les sabatilles en entrar a casa i escolti les teves penes assegut tranquil·lament mentre et dóna la pota? Els protagonistes de El pop mascota i Si pogués parlar, saps què et diria? també creien que era el que volien però…

El protagonista de Si pogués parlar, saps què et diria? frisava per tenir un gos però quan per fi va arribar a casa es va adonar que aquest li mossegava els dits, es menjava els seus entrepans, li amagava els mitjons, rascava el sofà… i per molt que bellugués la cua, la cosa no rutllava. O sí? De vegades fins que no estem a punt de perdre algú, no ens n’adonem de com ens importa.

 

En canvi el cas de l’Edgar de El pop mascota és un pèl diferent… ell volia tenir un gos però va resultar que li van regalar… en Jarvis, i és clar, en realitat NO S’ASSEMBLAVA gens a un gos; s’hi assemblava tan poc, que de fet era un pop. Però no era un pop qualsevol! Era intel·ligent, podia aprendre qualsevol cosa que se li ensenyés i per això l’Edgar va pensar que el podia portar a una desfilada de gossos, sense comptar que en Jarvis es deixaria portar i no podria deixar de ser ell mateix. I és que no podem negar la nostra essència i, de vegades, quan ens mostrem tal com som, aconseguim que els altres ens valorin per la nostra original manera de ser.

 

… és molt millor!