Pere Martí i Bertran va néixer a Sant Quirze de Besora (Osona) i va estudiar Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser catedràtic de Llengua i Literatura a l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès. Des de “En Griset”, que va veure la llum el 1997, són moltíssimes les seves obres publicades. En Pere ha respost així al nostre qüestionari:

Quan vas començar a escriure?Pere Martí - Barcanova

Vaig començar a escriure ficció que ja tenia més de 40 anys, i ho vaig fer perquè els meus fills em van demanar que els escrivís la història del nostre gat, en Griset, que es va convertir en la meva primera novel·la, l’any 1997.

Quin va ser el que tu consideres el teu primer llibre?

Va ser En Griset (1997).

Un record d’infantesa que et fa somriure.

N’hi ha més d’un, però triaré l’anada al riu Ter, o a algunes de les rieres que hi desemboquen, a pescar peixos amb les mans. Hi teníem alguna sorpresa, com, per exemple, quan en comptes d’un peix ens sortia alguna serp d’aigua.

Quins són els teus autors preferits? Tant de LIJ com de literatura d’adults, n’hi ha una bona colla. En citaré mitja dotzena de barrejats: Emili Teixidor, M. Dolors Alibés, Jesús Moncada, Jaume Cabré, Pep Albanell, Miquel Rayó, Maite Carranza, Joaquim Carbó…

Quin és el darrer llibre que has llegit i recomanaries?

De literatura d’adults El setè àngel (2017), de David Cirici; de juvenil Camins de nit (2017), de Raimon Portell i d’infantil Max i els superherois (2016), de Rocío Bonilla.

A què et dedicaries si no fessis el que fas?

Tota la meva vida laboral he fet de professor i ho tornaria a fer, perquè sempre m’ha agradat molt ensenyar llengua i literatura.

Un plat que t’encanti.

El bacallà, en qualsevol de les nombroses variant en què es pot cuinar: esqueixada, al pil-pil, amb samfaina…

El teu color.

El groc.

Rodolins Pere MartíUna ciutat a la qual sempre tornaries.

París.

En cinc anys t’agradaria…

Viatjar (em queden tants racons de món per recórrer!) i escriure, naturalment.

Un projecte que mai duràs a terme.

Fer el doctorat, perquè m’obligaria a deixar massa coses que faig amb molt de gust.

Somiar serveix per… (acaba la frase).

Per millorar la realitat que ens envolta.

Haver escrit llibres t’ha ensenyat…

A ser encara més curós amb la llengua, amb l’estructura de l’obra, amb els recursos que hi utilitzo…

Un racó de la teva ciutat que t’encanta.

Els carrers i places a l’entorn de la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, on vivim des de fa més de 30 anys.

Si jo fos President del Govern…

No ho voldria ser de cap de les maneres. A tot estirar, President de la Generalitat. I si ho fos, potenciaria la cultura al màxim, perquè és fonamental per al futur de qualsevol país.

La tortuga d'en Hans - BarcanovaQualsevol temps passat ens sembla millor?

No, hi ha coses molt bones al passat, però també n’hi ha de boníssimes al present i espero que n’hi haurà en el futur.

Sense què creus que no podries viure?

Sense llibres i sense la companyia de la dona i dels fills.

En quin projecte literari estàs treballant ara?

Tinc un parell de projectes pràcticament tancats, que espero que puguin sortir l’any 2018: una llegenda de Sant Jordi escrita en rodolins i il·lustrada per en Lluís Masachs i un segon volum d’endevinalles per a tothom, ja que el primer (2014) ha funcionat molt bé.