Jaume Cela és director i professor al CEIP Escola Bellaterra. L’any 2008 va rebre la creu de Sant Jordi.  Avui dia és escriptor, pedagog i mestre. Habitualment col·labora en premsa i en revistes de pedagogia. L’any passat va guanyar el Premi Barcanova de literatura infantil amb l’obra “El meu pare és una pissarra”. En Jaume ha respost així al nostre qüestionari:

Jaume Cela - BarcanovaQuan vas començar a escriure?

Vaig començar a escriure de ben petit, però articles a diaris i revistes cap als 35 anys. Després va venir el primer llibre.

Quin va ser el que tu consideres el teu primer llibre?

Un llibre que es deia “Els nassos del rei”, era un conte que explicava a les meves filles i al meu fill abans d’anar a dormir.

Un record d’infantesa que et fa somriure.

Quan sortíem del cine, una de les meves passions, i jugàvem a interpretar amb la colla del carrer la pel·lícula que havíem vist. Jo tenia el costum de canviar els arguments i dirigir la pel·lícula que ens anàvem inventant.

Quins són els teus autors preferits?

En tinc molts: Coetzee, Kakfa, Shakespeare, Barrie, Stevenson, Rodoreda, Vinyoli, Cernuda, Calvino, Kavafis, Sant Joan de la Creu, els mites, els grans relats bíblics… i podria continuar la llista una bona estona. Ah, m’oblidava de “Dràcula”, un llibre que sempre m’acompanya.

Quin és el darrer llibre que has llegit i recomanaries?

“Carta a una mestra”, de Milani i dels alumnes de Barbiana i “Amor de fet”, del poeta Jordi Virallonga.

A què et dedicaries si no fessis el que fas?

He fet de mestre més de 45 anys de la meva vida i repetiria. Ara bé, com que el cine m’agrada  molt no em faria res fer d’actor i millor si fos amb Meryl Streep.

Un plat que t’encanti.

La paella i els gelats.

El teu color.

El verd.

El meu pare és una pissarraUna ciutat a la que sempre tornaries.

Estic molt bé a Barcelona. Si no, Nova York i Florència.

En cinc anys t’agradaria…

Continuar gaudint d’una salut que em permeti treballar en el món educatiu i gaudir dels néts i nétes que van arribant al costat de la família i dels amics.

Un projecte que mai duràs a terme.

Actuar en una pel·lícula. Sé que només ho faré en somnis, però ja en tinc prou.

Somiar serveix per… (acaba la frase).

Suportar algunes coses de la realitat i imaginar que les pots canviar.

Haver escrit llibres t’ha ensenyat…

A viure altres vides.

Un racó de la teva ciutat que t’encanta.

Les places de Gràcia a primera hora del matí, quan encara estan bastant buides. I el carrer Verdi, pels cines.

Si jo fos President del Govern…

Faria que els nens i les nenes fossin els primers ciutadans del país. Però potser el més raonable seria presentar la dimissió perquè no em veig gota presidint res i menys el govern.

Qualsevol temps passat ens sembla millor?

A mi no m’ho sembla, però enyoro la infantesa que vaig viure.

Sense què creus que no podries viure?

Sense la gent que estimo. I em costaria molt viure sense llibres i sense cine.

En quin projecte literari estàs treballant ara?

Voldria escriure un llibre sobre un home vell que és un àngel, però encara és una idea molt poc dibuixada. Veurem què en surt. I continuar actiu en el món educatiu.