La Txus va néixer a Barcelona i va estudiar psicologia infantil a la Universitat Autònoma de Barcelona i Òptica a l’Escola Universitària d’Òptica i Optometria de Terrassa. Quan van néixer els seus fills li encantava explicar-los històries i un bon dia va començar a escriure (i no pensa parar)… La Txus ha respost així al nostre qüestionari:

Txus Fernández - BarcanovaQuan vas començar a escriure?

Vaig començar a escriure de gran. De fet, ni els meus estudis ni la meva professió tenen a veure amb la literatura: sóc optometrista, miro la vista a gent petita i no tan menuda. Tenia uns 38 anys quan vaig agafar un bolígraf, una llibreta i un ordinador. Les històries sortien soles!

Quin va ser el que tu consideres el teu primer llibre?

Sense cap mena de dubte: L’Osvald, l’elefant musical.

Un record d’infantesa que et fa somriure.

Sentir la porta quan arribava el meu pare de treballar, i sortir corrents tots sis germans a rebre’l.

Quins són els teus autors preferits?

Contes iaia Duli - Txus FernándezN’hi ha tants… Els que primer em venen al cap: Carme Martí, Eduardo Mendoza, Gabriel García Marquez, Anna Gavalda, Edith Wharton, Marquesa Colombi, Isabel Allende… De tant en tant m’agrada llegir algun clàssic. De petita, el meu llibre preferit era Jim Boton y Lucas el Maquinista, de Michael Ende. Me’l sabia gairebé de memòria i encara el conservo. Tinc molts contes de quan era una nena.

Quin és el darrer llibre que has llegit i recomanaries?

El Llibre de la Senyoreta Buncle, de D.E. Stevenson. Editorial El cercle de Viena.

A què et dedicaries si no fessis el que fas?

De fet ja faig dues coses molt diferents alhora. Potser seria mestra.

Txus Fernández BarcanovaUn plat que t’encanti.

Sóc molt llaminera. M’agraden qualsevol tipus de postres.

El teu color.

El blau.

Una ciutat a la qual sempre tornaries.

Roma… Hi ha tant d’art! Gires una cantonada i et trobes un monument preciós!

En cinc anys t’agradaria…

Publicar cinc o sis llibres, amb els que pugui fer més xerrades per les escoles. I així, a poc a poc, viure només de la literatura.

Un projecte que mai duràs a terme.

Fer un viatge a un país molt llunyà per pujar una muntanya súper alta.

Somiar serveix per… (acaba la frase).

Desenvolupar la imaginació, riure, i passar-s’ho molt bé.

Haver escrit llibres t’ha ensenyat…

A passar-m’ho bé jugant amb el llenguatge; a divertir-me inventant noves històries; a descobrir que, sovint, són els lectors els qui treuen les intencions amagades del que vols dir. També m’ha ensenyat a aprendre a escriure millor la meva llengua. I sobretot m’ha fet gaudir fent xerrades per les escoles, i a aprendre un munt de coses del que pensen els meus lectors. És tot un privilegi que sovint els escriptors de llibres per adults no tenen.

Un racó de la teva ciutat que t’encanta.

Qualsevol placeta tranquil·la on puguis seure amb els amics a xerrar.

Txus Fernández BarcanovaSi jo fos President del Govern…

No voldria ser Presidenta: al fer-me gran he vist com algunes persones canvien al manar.

Qualsevol temps passat ens sembla millor?

A la gent que ja tenim una certa edat, ens ho sembla de vegades. Potser sentiu dir: “Ai aquest jovent! Quan nosaltres érem joves no fèiem aquestes coses!”

Però intento mirar les coses de forma objectiva. Cada generació és diferent. Malgrat tot és important estudiar la història del nostre País, per exemple, per saber i no oblidar que durant anys, molta gent ho va passar malament.

Sense què creus que no podries viure?

Per descomptat, sense els meus fills.

En quin projecte literari estàs treballant ara?

En un parell de contes, un per nens petits i un per nens més grans.

Trobaràs més informació sobre aquesta autora ahttps://txusfernandez.wordpress.com/