David Nel·lo és un escriptor, traductor i músic flautista català, especialitzat en literatura infantil i juvenil, ha obtingut diversos premis, entre altres: Vaixell de Vapor (1994), Enric Valor de narrativa juvenil (1998), Cavall Fort de contes (1999), Fiter i Rossell de novel·la (2001), columna Jove (2002), Ciutat d’Olot (2007), EDEBÉ de narrativa infantil i juvenil (2014) o  el Premi Prudenci Bertrana de novel·la. En David ha respost així al nostre qüestionari:

Quan vas començar a escriure?

Vaig publicar el meu primer llibre L’Albert i els menjabrossa l’any 1994, fa 23 anys, i el va guanyar el premi Vaixell de Vapor.

Quin va ser el que tu consideres el teu primer llibre?

L’Albert i els menjabrossa.

Un record d’infantesa que et fa somriure.

Anar a fer el vermut amb la meva tieta i el meu germà gran, menjar berberechos amb una salsa una mica picant. A l’època en dèiem berberechos, res d’escopinyes.

Quins són els teus autors preferits?

N’hi ha massa per fer una llista, però entre els que m’agraden per canalla hi ha un clàssic català que és Josep Maria Folch i Torres i la sueca Astrid Lingren.

Quin és el darrer llibre que has llegit i recomanaries?

He rellegit L’illa del tresor de Stevenson i el recomano de tot cor.

A què et dedicaries si no fessis el que fas?

No ho sé, penso que m’agradaria anar a fer la volta al món amb bicicleta, però potser si ho intentés no m’agradaria tant com la idea de fer-la.

Un plat que t’encanti.

Un arròs ben fet o unes sardines no massa grosses, molt fresques cuites a la brasa.

El teu color.

El verd.

Una ciutat a la que sempre tornaries.

De tant en tant m’agrada treure el nas a Tarragona perquè hi vaig viure en una època feliç de la meva vida.

En cinc anys t’agradaria…

Haver descobert el secret de l’existència humana i de la vida en general.

Un projecte que mai duràs a terme.

No sé quin podria ser aquest projecte però amb el pas del temps potser ho descobriré. D’entrada, dubto que escrigui mai una novel·la sobre la Sagrada Família de Gaudí.

Somiar serveix per… (acaba la frase).

Somniar serveix per entendre allò que no pots entendre despert.

Haver escrit llibres t’ha ensenyat…

M’ha ensenyat a viure en un món que no sempre pots tocar amb els dits però que, al mateix temps, és ben real.

Un racó de la teva ciutat que t’encanta.

M’agraden els jardins de cactus de Costa i Llobera, a Montjuïc. És un lloc molt plàcid enmig de tantes punxes i és una atalaia perfecte per veure el mar.

Si jo fos President del Govern…

Dimitiria el mateix dia d’haver obtingut el càrrec.

Qualsevol temps passat ens sembla millor?

Per certes coses, el passat ens sembla fantàstic, però per altres preferim mirar el futur perquè el passat està sembrat de records foscos.

Sense què creus que no podries viure?

Sense l’emoció que em proporciona una obra d’art i sense la meva bicicleta.

En quin projecte literari estàs treballant ara?

No us ho puc dir perquè és un secret.