Rubèn Montañá i Dolors Garcia i Cornellà guanyadors del 13è Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil

 

capçalera

 

 

En la modalitat infantil, el premiat ha estat el jove autor Rubèn Montañá, amb l’obra La botiga de mascotes extraordinàries, una faula sobre les relacions entre els humans i els animals, que convida a reflexionar sobre alguns dels nostres costums més arrelats.

En la modalitat juvenil, la premiada ha estat, l’autora gironina Dolors Garcia i Cornellà amb l’obra Diumenge al matí, al peu del salze, una novel·la d’intriga, de secrets i d’assetjaments silenciosos, escrita amb un estil acurat que aconsegueix reflectir unes relacions juvenils en estat pur.

El Premi Barcanova de literatura infantil juvenil va néixer fa tretze anys amb l’esperit de fomentar la creació literària en llengua catalana. A més de la publicació de les obres guanyadores, el Premi té una dotació econòmica de 10.000 € per al guanyador de cada una de les dues modalitats.

Entre els guanyadors de les diverses edicions hi ha noms tan coneguts com Maria Mercè Roca, Joan de Déu Prats o Jordi Sierra i Fabra, i d’altres que no ho eren tant però que ara ja són escriptors imprescindibles en la literatura infantil i juvenil del nostre país.

El jurat, presidit per l’escriptora Maria Carme Roca, de les obres guanyadores, ha destacat el següent: de La botiga de mascotes extraordinàries, l’atmosfera fantàstica i alhora versemblant, i de Diumenge al matí, al peu del salze, l’estil directe, precís i  simbòlic.

El lliurament del Premi tindrà lloc la segona quinzena del mes de març, coincidint amb la publicació de les obres guanyadores.

LA BOTIGA DE MASCOTES EXTRAORDINÀRIES

Lectors a partir de 8 anys.

A qui no li agradaria tenir una mascota? Pots triar i remenar; n’hi ha per a tots els gustos: de peludes, de pelades, amb plomes, amb escates, amb bec, amb morro, rosegadores, ovípares, omnívores, carnívores, herbívores i ovolactovegetarianes. Però, si decideixes anar a buscar el teu animal de companyia a la botiga de mascotes extraordinàries, pot ser que, la nova adquisició et faci ballar el cap d’allò més i, fins i tot, que t’obligui a emprendre un viatge ple d’aventures com mai no havies imaginat.

A cavall entre l’humor, l’aventura, la fantasia i la ciència-ficció, la novel·la humanitza un seguit d’animals. Es planteja el fet que ser amo o mascota no sempre depèn de qui sosté la corretja o de qui és més o menys pelut, sinó més aviat de qui té menys escrúpols. En arribar a aquest punt, el lector es preguntarà si la intel·ligència i la consciència humanes són realment superiors a les de la resta d’animals, tal com estem acostumats a pensar.

Rubèn Montañá

Va néixer a Badalona l’any 1983. Ha estudiat Arts Gràfiques i Disseny (s’ha especialitzat en il·lustració) i va iniciar els estudis de Belles Arts a la Universitat de Barcelona, els quals van ser interromputs pel seu ingrés a l’Institut del Teatre de Barcelona. És membre fundador de la companyia EGOS teatre, on ha participat com a actor i com a membre de l’equip creatiu. La botiga de mascotes extraordinàries és la seva tercera obra i ha rebut els premis Ciutat d’Olot (2008) i Josep Maria Folch i Torres (2013).

 

DIUMENGE AL MATÍ, AL PEU DEL SALZE

Lectors a partir de 14 anys.

Cinc anys després d’haver acabat la Primària, una colla de companys i companyes són convocats per Facebook a la mateixa casa rural on van dur a terme les colònies de fi de curs. Alguns ja treballen i d’altres continuen amb els estudis. Durant un cap de setmana viuran plegats, aïllats de la resta del món, compartint vivències i sentiments, i amb l’objectiu de desenterrar la capsa que van enterrar després d’omplir-la amb una sèrie d’objectes i escrits que simbolitzaven el passat i el futur que es començaven a construir.

La capsa amb els secrets, enterrada al costat del riu, destapa sentiments contraposats. Hi ha qui la vol obrir per aclarir els malentesos i els complexos que l’han perseguit al llarg d’aquests cinc anys, i hi ha qui no ho vol de cap de les maneres, perquè això significaria posar al descobert la seva part més obscura.

Dolors Garcia i Cornellà

Va néixer a Girona, l’any 1956. És llicenciada en Psicologia i autora de llibres de literatura infantil i juvenil amb més d’una seixantena de títols publicats. Està convençuda que els llibres que es llegeixen els primers anys de vida són els que conformen la base de l’imaginari de les persones i els que fomentaran i conservaran l’interès per la lectura. Ella mateixa, de petita, va ser una lectora insaciable i conserva la majoria de llibres que llegia aleshores, perquè creu que, des dels primers anys de vida, la construcció d’una biblioteca personal és essencial. Ha rebut la majoria de premis literaris de literatura infantil i juvenil del país.

Podeu consultar tota la informació relacionada amb de Premi Barcanova del nostre web.

 

 

L’auca del senyor Esteve. Santiago Rusiñol.

1403018Hi ha personatges literaris que han esdevingut arquetips, que representen un comportament determinat, una actitud davant el món. Don Juan, per una banda, és l’amant de la conquesta per la conquesta, el col·leccionista de dones privat en qualsevol compromís sentimental; els shakesperians Otel·lo i Hamlet, per l’altra, han esdevingut, respectivament, els símbols de la gelosia i del dubte… i el senyor Esteve ha passat a ser el menestral per excel·lència, el botiguer preocupat només pel negoci i per fer diners, incapaç de comprendre els canvis socials, l’art o qualsevol cosa que no estigui relacionada amb el seu petit univers.

Veí del barri de la Ribera, on trobem la merceria La Puntual, el senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, és un personatge immòbil en una Barcelona canviant a la qual costa d’adaptar-se, que té a dins de casa l’element pertorbador en la persona d’en Ramonet, besnét de la saga, que acabarà destruint el seu món.

Santiago Rusiñol, que com tants joves de la generació modernista, va voler allunyar-se de la tradició familiar, va publicar L’auca del senyor Esteve l’any 1907, uns quants anys abans de la normativització de Pompeu Fabra. De tota manera, cal dir que Rusiñol mai no va acabar de trobar-se còmode amb les normes fabrianes i acostumà a tirar sempre pel dret. En aquesta edició, amb adaptació de Miquel Pujadó i il·lustracions de Josep Rodés, hem mirat de mantenir el saborós regust popular de la seva prosa i dels seus diàlegs, malgrat que hem normalitzat l’ortografia, la gramàtica i el lèxic.

Els Tallers interdisciplinaris de clàssics literaris, conduïts per l’escriptor Miquel Pujadó, donen l’oportunitat de conèixer el context de les obres i dels seus autors.

L’objectiu dels tallers és apropar els clàssics als lectors joves, descobrir de quina manera ens parlen encara avui, com és de vigent la seva temàtica i com han influït en el teatre, el cinema, la pintura o el còmic.

Ja podeu començar a llegir!

Xènia, #KeepCalm i fes un tuit. Gemma Pasqual torna a connectar amb els lectors joves.

1498098 2Amb en Carles estudiant a Londres, a poc a poc la Xènia comença a sentir-se atreta pel seu nou seguidor a Twitter. Mentrestant, a l’institut els alumnes s’alcen en peu de guerra: els professors han prohibit l’ús del mòbil! I, per si fos poc, la Xènia un dia que anava amb moto té un accident i ha d’anar amb crosses. Les coses s’emboliquen per a la Xènia a ritme de tuits!

Has conegut mai ningú per internet? Més encara, has conegut mai ningú a través de Twitter? La Xènia sí. Per si no en tenia prou amb el WhatsApp, ara s’ha aficionat a tuitejar les frases de les pel·lícules i dels llibres que li agraden més. Ella és NAMI logo_twitter_color@GATALLADRE. Fins que, un dia, comença a rebre retuits d’un desconegut que es fa dir @Joker…

El seu lema:#KeepCalm

Banda sonora de Xènia. #KeepCalm i fes un tuit.

“Sovint ens queixem que els joves estan enganxats als mòbils; jo crec que estan enganxats a les persones que hi ha al darrere. Ben igual que la protagonista de les novel·les Xènia, tens un WhatsApp i Xènia, #KeepCalm i fes un tuit. La Xènia mira la pantalla del mòbil totalment hipnotitzada. L’aparell li indica que en Carles o en Joker… estan en línia. Li sembla sentir les campanetes. De tant que ho desitja, les té ficades al cap. No està boja; és amor, un sentiment nou per a ella, que tan aviat li fa volar mil papallones a l’estómac com li fa mal”. Gemma Pasqual

 

 

Cyrano de Bergerac

1403017D’ençà de la seva estrena, l’any 1897 a París, l’èxit de Cyrano de Bergerac no ha fet sinó créixer, fins a esdevenir una de les obres de teatre franceses més populars de tots els temps. Capaç de fer-nos passar en pocs segons de la rialla a les llàgrimes, no deixa ningú indiferent. L’èxit de Cyrano de Bergerac, a França i a l’estranger, va ser immediat i perdurable. Cyrano va esdevenir un personatge arquetípic, com Hamlet o Don Quixot.

Edmond Rostand va saber crear —tot i que es va basar en un referent real, l’escriptor Cyrano de Bergerac— un personatge inoblidable: fatxenda i, alhora, tendre; duelista i bel·licós, però d’una gran noblesa; hàbil tant amb l’espasa com amb la paraula; profundament enamorat, però acomplexat per un nas excessiu. I, sobretot, capaç del sacrifici més gran: ell resta a l’ombra mentre el ben plantat, però poc brillant, Christian regala les seves paraules i el seu enginy i és qui aconsegueix l’amor de la bellíssima i, en un inici, superficial Roxana.

Actors tan importants com Pierre Dux, Jean-Paul Belmondo, José Ferrer i Gérard Depardieu han encarnat Cyrano de Bergerac en el teatre i en el cinema. A Catalunya encara es recorda la gran creació que en va fer Josep Maria Flotats l’any 1985, amb una admirable versió en vers signada per Xavier Bru de Sala.

Cyrano de Bergerac va ser escrita en vers—concretament, en alexandrins (versos de 12 síl·labes, molt complexos). Però aquesta versió adaptada per Miquel Pujadó i il·lustrada per Jordi Vila Delclòs, de la col·lecció «Clàssics a Mida», és prosificada, tot i que, evidentment, no hem volgut ni hem pogut prescindir ni del ritme ni de la rima en la balada.

Els Tallers interdisciplinaris de clàssics literaris, conduïts per l’escriptor Miquel Pujadó, donen l’oportunitat de conèixer el context de les obres i dels seus autors.

L’objectiu dels tallers és apropar els clàssics als lectors joves, descobrir de quina manera ens parlen encara avui, com és de vigent la seva temàtica i com han influït en el teatre, el cinema, la pintura o el còmic.

Ja podeu començar a llegir!

Per si voleu saber més dels llibres i dels tallers d’aquesta col·lecció

XXXIV edició del Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya.

Editorial Barcanova i la Fundació Guillem Cifre de Colonya han signat un acord per donar continuïtat al Premi Guillem Cifre de Colonya, que en aquest 2015 compleix 34 anys d’existència, amb trenta obres guanyadores publicades per part  d’autors d’arreu de l’àmbit de la llengua catalana.

En l’edició d’enguany, els autors que hi vulguin participar podran enviar els seus originals via correu electrònic, en format Word, a premiguillemcifre@colonya.es.

La quantia del premi és de 7.000 euros i el termini per a la presentació d’obres a concurs finalitza el 30 d’abril de 2015.

El jurat estarà format per Sara Moyano, responsable del Departament de Projectes d’Editorial Barcanova, Pere Martí, escriptor i assessor literari,  Caterina Valriu, escriptora i professora de Literatura catalana de la Universitat de les Illes Balears, i Miquel Rayó, escriptor i professor de Literatura catalana, guanyador del Premi Guillem Cifre, l’any 1982, amb l’obra El raïm del sol i de la lluna.

Podeu consultar les Bases de Premi.

BASES XXXIV PREMI GUILLEM CIFRE DE COLONYA

 

 

Una altra novel·la emocionant, intensa i impactant de Neal Shusterman.

RECONNEXIÓ ÉS L’ESPERADA SEGONA PART DE DESCONNEXIÓ

Què és la desconnexió?1498088

És el procés pel qual una persona és desmuntada en múltiples trossos. Per llei, ha de reutilitzar-se el 99,44 % del seu cos, i aquesta persona s’ha de mantenir en vida durant el trasplantament. Actualment, la desconnexió és una pràctica freqüent i socialment acceptada.

Què és l’Acord de desconnexió?

L’acord al qual van arribar els exèrcits pro vida i pro lliure elecció, que declara que la vida és inviolable fins als tretze anys; després i fins als divuit, els pares et poden desconnectar.

Què és l’estat dividit?

Quan una persona és desconnectada, com que virtualment cada una de les seves parts conserva la vida, aquesta persona no es considera morta, sinó viva en un estat diferent.

Què vol dir la sigla ASP?

És una sigla que es fa servir per designar els desconnectables fugats.

Què vol dir la sigla RAD?

És una sigla que fa referència a l’organització que lluita contra la desconnexió, ajudant els desconnetables.

 

RECONNEXIÓ COMENÇA JUST ON VA ACABAR DESCONNEXIÓ

Gràcies a en Connor, a en Lev i a la Risa, i a les repercussions de la revolta en la Recol·lectora de Happy Jack, la població ja no pot continuar mirant cap a un altre costat. Potser la desconnexió servirà per alliberar la societat d’adolescents problemàtics i, al mateix temps, per nodrir-la d’òrgans ,molt necessaris per als trasplantaments.

En Connor no dóna l’abast dirigint el Cementiri, un refugi per als ASP, nois que, com ell, han fugit de la reconnexió. La Risa, paralitzada de cintura en avall com a conseqüència de l’atemptat en la Recol·lectora, no vol ser una càrrega per al noi. I en Lev forma part d’un moviment clandestí que vol rescatar delmes, en el qual se’l venera com si fos un déu.

Un d’ells serà traït. L’altre s’escaparà. I el tercer farà un sorprenent descobriment sobre què s’amaga darrere la desconnexió.

Als personatges protagonistes se n’hi sumen tres de nous: l’Starkey, la Miracolina i un altre, el qual, de moment, anomenem X.

Com diu Neal Shusterman, esperem que aquesta novel·la la trobeu apassionant, que us doni maldecaps i que us convidi a pensar!

Ja pots començar a llegir!

 

L’insòlit viatge de Jerónimo de Ayanz

1498079Després de Número 5. El submarí perdut, Lluís Llort i Oriol Malet tornen amb una nova aventura de Nuno, Silvana i Agripina: L’insòlit viatge de Jerónimo de Ayanz una novel·la amb molt d’humor, elements científics i fantasia.

De nou una història trepidant amb tots els ingredients per ser un altre èxit! Nuno Peixoto (el prota, aficionat a ficar-se en embolics i encreuar els dits perquè el treguin), acompanyat per la seva companya, Silvana Darinka (la noia, ara la prota, aficionada a solucionar els problemes dels altres), i per Agripina Benedita Constança de Barbosa Cunha de Santa Maria (arxivera jubilada, aficionada a caminar de pressa i a buscar emocions; com més fortes, millor), viatgen fins a Itàlia.

A la falda de la muntanya de Gran Sasso hi ha un laboratori científic internacional amb problemes i… una màquina!

Un cop allà, les preguntes es van acumulant, com la neu que els envolta. Hi ha una velocitat més elevada que la de la llum? Si és així, qui vol impedir que se sàpiga?

I no s’acumulen només les preguntes; també les emocions, sobretot quan Nuno i Silvana s’aventuren fins a l’Àfrica en cerca d’un mineral anomenat coltan i es troben amb la dura realitat d’una zona amb conflictes de tota mena.

Alguns personatges reals, com en l’aventura anterior, treuen el nas en la novel·la:

Leonardo da Vinci

Conegut com a: el Gran Leonardo

Va fer una mica de tot… És possible, que, tot i la seva activitat frenètica i creadora, trobés temps fins i tot per pentinar el gat (mentre ho feia, va idear una pinta de gats, un gronxador i un sistema per treure’s la brutícia de sota les ungles). Hi ha qui ho pot fer tot!

Jerónimo de Ayanz i Beaumont

Conegut com: el viatger

Va ser soldat, cosmògraf, músic, escriptor però especialment se’l va considerar el Leornardo da Vinci navarrès gràcies a la quantitat d’invents visionaris que va idear, com ara màquines de vapor, submarins, aire condicionat, potabilitzadors d’aigua… És possible que, al llarg de l’aventura se’l pugui conèixer de molt a prop.

Es poden fer viatges en el temps? Quina opinió tindria de la nostra època un home avançat a la seva com va ser Jerónimo de Ayanz?

Les respostes són dins d’aquest llibre. Bé, algunes.

Pots començar mirant el book trailer o llegint el primer capítol de l’obra.

La màquina menjapors

La majoria dels nens i de les nenes tenen o han tingut por en algun moment. La millor manera de vèncer-la és parlar del tema dins l’àmbit familiar i també dins l’escolar. Parleu amb els més petits sobre les seves pors i comenteu-los que tenir algunes pors és cosa habitual i que tots en tenim alguna de tant en tant.

La literatura infantil està plena de propostes que ens ajuden a canalitzar i a parlar d’aquesta emoció que tant amoïna els nostres infants. La màquina menjapors ens dóna l’oportunitat de fer-ho, des d’una perspectiva diferent, ja que les autores parteixen de la base que totes les emocions són bones i que el que cal fer és entendre-les.

En Daniel, el protagonista del conte, ja sap que tots tenim por d’alguna cosa: d’estar sols, de les tempestes, dels sorolls forts, però ell no pot evitar tenir-ne de la foscor quan se’n va a dormir. Per aquest motiu decideix construir una màquina que es mengi totes les pors.

D’aquesta manera descobreix que tenir por no és dolent, perquè la pot transformar en coses boniques, però sobretot s’adona que tot sol la pot vèncer!

A Carlota Iglesias i Àngels Ribas, les autores del conte, ja feia temps que els rondava pel cap aquesta narració, perquè els seus fills les han tingut en vetlla unes quantes nits quan tenien por!

Al final del conte trobareu un apartat de suggeriments amb diferents propostes pensades per fer-les durant dos moments diferents de la lectura: abans de llegir i després.

maquina

La Sara Pegues i la Fastigosa

Una nova aventura de la Sara Pegues i els seus amics… i no tan amics! La Sara Pegues i la Fastigosa.

Aquest estiu, la Sara i la seva colla somien pujar al globus aerostàtic. Buiden les guardioles i compten els diners. Entre tots, amb prou feines poden pagar mig viatge! La Sara ho té clar i els anima: «Pujarem al globus! Paraula de Pegues! ».

Però aquest entusiasme no durarà gaire… Sense saber d’on ha sortit, apareix una nena amb patinet que corre a tota castanya i crida: «Aparteu-vos, cucs llefiscosos! Deixeu-me passar, rates guenyes! ». És la Fiona Fastigosa, la nena que tot ho sap, tot ho vol i sempre mana.

Un munt de personatges ben peculiars!

PAG 17

La Sara Pegues: Sóc tossuda com una mula marejada. Sempre vull solucionar els problemes dels altres, però sovint l’espifio ben espifiada. No suporto la injustícia i lluito per les bones causes.

Tinc una gran colla d’amics i un gos que no té cap gràcia, però m’estimo el Gruny com si fos superfantàstic.

La Fiona la fastigosa: Ho sé tot! Ho vull tot! Sóc la millor i SEMPRE MANO JO! No accepto un NO per resposta i els altres m’importen un rave. La meva exclamació preferida és aquesta: «Tu calla, merda seca, llimac poruc, moc enganxifós! ». Sí, ja ho sé, sóc FASTIGOSA. I què?

El Pau caguetes: El món m’espanta; quan es fa fosc, m’amago dins del llit i les nits de trons i llamps veig monstres i fantasmes ballant al sostre.

La Tomasa pocatraça: En lloc de mans tinc grapes. Cosa que toco, cosa que esguerro. Ai, quin desastre!

El Jaume genial: M’agrada dir l’essencial i, en lloc de parlar, dic les coses cantant: “La… La… La… Laaaaaa!”.

El Valentí valent: Sóc megafort, hipervalent i superguapo! A l’hora d’estudiar sóc una mica tanoca, però no puc pas ser perfecte en tot.

La Berta bufona: Tots els de la colla em passen un pam, però, quan parlo, s’ajupen a escoltar-me.

El Camil perd-el-fil: Tinc un forat al cap perquè tot el que em diuen se m’escapa. Un, dos, tres! Ja no em recordo de res!

El Quim consciència: Alguns diuen que sóc avorrit, però no hi puc fer més. Pensar i reflexionar és el meu esport preferit!

Les il·lustracions, superdivertides, son de  la Rosa Sández a qui li encanta dibuixar, llegir i aprendre, ja que, com a la Sara, també li agrada molt poder ajudar els altres.

L’autora, Gisela Pou, va néixer a Castellar del Vallès  i encara que va estudiar Ciències Biològiques i manté viu el seu interès per la natura, des de fa més de disset anys, es guanya la vida escrivint per a la televisió. Ha participat en diverses telenovel·les de Catalunya, com ara Poblenou, Temps de Silenci, El cor de la ciutat i Ventdelplà. També escriu narrativa per a nois i noies i per a adult.

La Gisela espera que la Sara i els seus companys es converteixin en bons amics de tots els seus petits lectors. Ella mateixa ens ho explica.

La revetlla de Sant Joan

La nit del foc, la celebració de l’arribada del solstici d’estiu!

La nit del 23 al 24 de juny, que és la nit més curta de l’any, celebrem la revetlla de Sant Joan, patrimoni festiu de Catalunya.

És una nit de llums, colors i molt de soroll! Petards i fogueres hi són presents tota la nit. Encara que el protagonista d’aquesta nit és el foc, tampoc no hi pot faltar la tradicional coca de Sant Joan, ja sigui de pinyons, llardons, de fruites o farcida de crema. Amics i familiars comparteixen aquesta festa al carrer.

Doncs tenim dues històries ben diferents per conèixer aquesta festa tan peculiar i sorollosa i gaudir-ne. Són aquestes:

És la revetlla de Sant Joan!, de la col·lecció «El Petit Univers», perquè els més petits puguin conèixer aquesta nit tan especial!

I l’altra, més atrevida i divertida, El llop Pepito a la revetlla de Sant Joan, una història del nostre personatge més entremaliat. Quina una en pensarà ara?

Apa, a fer soroll i a gaudir d’aquesta nit, però, amb cautela; vigileu amb el foc!

revetlla