“Feliçment, jo soc una dona” reeditat en ocasió de l’any Maria Aurèlia Capmany

Maria Aurelia Capmany BarcanovaLa Maria Aurèlia Capmany va néixer el 3 d’agost de 1918 a la ronda de Sant Pere de Barcelona, tot i que aviat es va traslladar a viure damunt de la cistelelria dels seus pares, a la rambla de les Flors. Filla del folkloista Aureli Capmany  de Maria Farnés, neta de Sebastià Farnés, periodista i polític, va créixer a la rebotiga de la cistelleria familiar, envoltada de llibres, en un ambient culte i catalanista que seria bàsic en la seva formació. Cursà els primers estudis a l’Escola Montessori, de Mercè Climent, però als nou anys, desorientada i després de suspendre l’ingrés al batxillerat i haver passat per diverses escoles i acadèmies, inicià un període d’oci en què, entre altres activitats, assistí als cursos de Pompeu Fabra organitzats per l’Ateneu i a les classes de taquigrafia que impartia la seva mare. Els seus pares, com a últim recurs, l’any 1932 la van matricular a l’Institut Escola, un centre de renovació pedagògica creat per la Generalitat republicana l’ensenyament avançat del qual va ser fonamental en la formació de la seva personalitat. 

La guerra, tot un daltabaix en aquella família d’idees catalanistes i liberals, va interrompre la carrera de filosofia que havia iniciat el 1937 a la universitat. Maria Aurèlia Capmany, però, la va acabar el 1942, tot compaginant els estudis amb la feina en un taller de gravació de vidre, ofici que havia après abans de la guerra a l’Escola Massana. 

Els seus inicis literaris van ser durs, com també els dels novel·listes de la seva generació. La situació de la literatura catalana sota el règim franquista, amb pocs mitjans editorials i la censura, entorpí l’aparició normal d’aquesta primera generació de novel·listes de postguerra. Per aquest motiu, i en un acte d’autoreivindicació, cinc autors s’aplegaren en un assaig per parlar els uns dels altres. En Cita de narradors (1959), Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo, Joan Perucho, Josep M. Espinàs i Jordi Sarsanedas es donaven a conèixer i, alhora, feien conèixer unes obres marcades per nous corrents europeus que renovaven la narrativa catalana.

Més endavant desenvoluparia a la seva obra els temes intuïts ja en les primeres (temps, memòria, intimitat i història) amb un ofici que, en un estil concís i didàctic, no deixà de banda la tensió i la complexitat. El 1968 inicià la seva convivència amb l’escriptor i professor Jaume Vidal Alcover, que va durar fins a la mort d’aquest, al començament de 1991. 

Els últims anys de la seva vida, dedicada sobretot al càrrec de regidora i consellera de cultura de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona pel Partit dels Socialistes de Catalunya, va publicar, a més d’assaigs, dos llibres de memòries, Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989), la novel·la El cap de sant Jordi (1989), un llibre de literatura juvenil, La rialla del mirall, i un llibre de narracions curtes, Aquelles dames d’altres temps (1990). 

El 2 d’octubre de 1991, afectada per la mort de Jaume Vidal Alcover a començament d’any i agreujat el càncer que patia, va morir a Barcelona. Abans, però, havia finalitzat la traducció de la novel·la A la recerca del temps perdut de Marcel Proust, que Jaume Vidal Alcover havia deixat incompleta.

Feliçment soc una dona Maria Aurèlia Capmany BarcanovaA Feliçment, jo soc una dona la protagonista Carola Milà ens explica la seva vida, durant la qual assumirà diverses identitats. El fet de ser una dona, amb uns orígens concrets i a la ciutat de Barcelona en aquella època, marcarà la seva existència. Carola Milà, el 1968, establerta a Mallorca, rep l’encàrrec d’un editor i comença a escriure les seves memòries, des del moment del seu naixement fins a aquest any. 

En aquesta novel·la, Maria Aurèlia Capmany tracta tres qüestions cabdals en la seva literatura: les dones, el record i la història. El joc literari se’ns presenta de forma senzilla, però no està exempt de complexitat i és ple de referències. Amb una versemblança totalment aristotèlica, Carola Milà, que mai no va existir, ens va narrant la seva vida, des dels orígens familiars fins a l’any 1968, quan posa per escrit, a instàncies del seu editor, els seus records.

L’autora en aquesta obra ens explica l’evolució d’una dona, paral·lela a l’evolució històrica de Barcelona, com a paradigma de la nació catalana. I, també, com a paradigma de la condició i els rols de les dones durante el segle XX. Amb un feministme objectiu i poc radical, l’autora, per mitjà de la veu de Carola, fa un repàs del paper de les dones en l’època contemporània: la seva educació, la consideració social, el llenguatge, els pensaments, els comportaments…

Aquest article conté fragments escrits per Montserrat Palau per la nova edició del llibre Feliçment, jo soc una dona que l’editorial Barcanova reedita ara en ocasió de l’any Maria Aurèlia Capmany.

Vols guanyar un exemplar d’En Benjamí i el semàfor que mai no es posava verd?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ajuda’ns a trobar els semàfors que mai no es posen verds!

Segur que deus haver sentit dir que a totes les ciutats del món hi ha un semàfor que mai no es posa verd…

Fes-te un selfie davant d’un semàfor amb el llum vermell encès, penja la foto a Facebook o Twitter etiquetant a Editorial Barcanova o envia-la a barcanova@barcanova.cat; entre tots els participants sortejarem dos exemplars d‘En Benjamí i el semàfor que mai no es posava verd de Toni Sans i Rubén Muntanyà.

El termini per presentar les teves fotos s’acaba el 30 de juny, pots enviar-nos tantes fotos com vulguis, això sí, no t’oblidis d’etiquetar-nos si ho fas a través de les xarxes socials! Cada foto que ens enviïs serà una possibilitat més de guanyar el teu exemplar, participa-hi!

El dilluns 3 de juliol farem el sorteig entre tots els participants i quan tinguem els dos guanyadors, ens hi posarem en contacte per enviar-los* l’exemplar d’En Benjamí i el semàfor que mai no es posava verd signat pels seus autors.

 

 *Els exemplars només s’enviaran dins del territori espanyol a la península i illes balears.

 

Alfred Sala guanya el XXXVI Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya 2017

L’escriptor Alfred Sala Carbonell ha estat proclamat guanyador del XXXVI Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya 2017 per la seva obra Una hora al Cretaci.

El Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya està patrocinat per la Fundació Guillem Cifre de Colonya i compta amb el suport de l’editorial Barcanova, qui publica les obres guanyadores. El Premi guardona novel·les en llengua catalana adreçades a infants i joves de 8 a 14 anys i està dotat amb una quantitat de 7.000 €.

Alfred Sala (Barcelona, 1961) és professor de català i ha traduït més de 200 àlbums de còmics (Lucky Luke, Espirú & Fantàstic, Eric Castel, Blake & Mortimer, Blueberry, Carlitos, Garfield, Astèrix…). Ha rebut diversos premis literaris (Francesc Candel de Poesia, de Narracions Breus del Port d’Aiguadolç de Sitges, de Contes Eròtics de Vilanova i la Geltrú, Premi Ciutat d’Alaior i Premi Miasma de Relats de Terror), ha publicat contes a «Cavall Fort» i ha participat en reculls de relats, com ara Galeria ebrenca i Un riu de crims. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Una hora al cretaci és una novel·la d’acció trepidant, amb una bona dosi d’humor, plena de situacions emocionants, amb uns personatges molt ben traçats, sempre francs, decidits i generosos. El relat, que comença en una excavació paleontològica i mena a una ineludible incursió en èpoques passades, evoca clàssics d’aventures com Jules Verne (Viatge al centre de la Terra), Herbert George Wells (La màquina del temps) o Arthur Conan Doyle (El món perdut), i també en els ritmes narratius propis dels còmics i de les més notables pel.lícules d’aventures actuals.

El jurat ha estat format per Sara Moyano i Pere Martí, en representació d’Editorial Barcanova, i els escriptors Miquel Rayó i Antònia Vicens. Al premi s’hi han presentat un total de 13 obres.

Des de la seva primera edició l’any 1981, el Premi Guillem Cifre de Colonya ha donat suport a la literatura infantil i juvenil en català, i ha publicat fins aquest moment trenta obres d’autors com ara Joaquim Carbó, Josep Francesc Delgado, Lolita Bosch, Rosa Maria Colom, Pere Rosselló, Miquel Ferrà, Pere Morey, Miquel Rayó, Xavier Vernetta, Rubèn Montañá, Toni Sans, Miquel Arguimbau i Daniel Arguimbau. La majoria d’aquestes obres han esdevingut lectura habitual dels lectors més joves, i han format part també de la selecció de llibres amb que treballen els centres educatius de l’àmbit de la nostra llengua.

 

 

Aquest Sant Jordi tens molts llibres per escollir!

Per als més petits

Sol, solet. Amb aquesta cançó popular màgica i alegre, els infants canten amb el desig que surti el sol. En aquest cas, són els animalets que es van despertant també amb el sol.

Marieta, vola, vola. Aquesta cançó popular, que s’ha transmès de generació en generació, és una cançó alegre que convida a gaudir de la natura, del sol i del bon temps!

En Animals de la granja els infants gaudiran d’una selecció de rodolins amb molt de ritme! Amb una mica d’humor, els infants coneixeran els animals que podem trobar en una granja i descobriran les seves característiques principals.

La gallina dels ous d’or Una vegada hi havia un granger que es passava el dia somiant de fer-se ric. Un matí va descobrir, tot sorprès, que una de les seves gallines havia post un ou d’or!

El follet Oriol i el gegant mecànic. Una nova aventura del follet Oriol! Un matí, passejant per la vora del mar, el follet Oriol troba un missatge dins d’una ampolla. És del seu amic Anxoveta. Resulta que ell i la resta d’habitants de Cornet del Mar estan en perill per l’arribada de l’ogre d’un sol ull. Si no reben ajut ben aviat, no se’n sortiran.

El follet Bombeta, que és un gran inventor, trobarà la manera enginyosa perquè l’Oriol i els seus amics puguin fer front a l’ogre.

L’hort del senyor Puig. Aquesta és una història d’uns bons amics que es donen la mà per salvar l’hort més bonic del poble.

El senyor Puig ha d’anar al casament d’una neboda i ha de deixar l’hort tot sol. Però fa molta calor i les plantes tenen molta set. Només el Ros, el gat de casa, les podria salvar. Amb l’ajut de la Lilí, una gallina molt velleta, de la Tuca, una tortuga de l’Albera, del cargol Bover i de la Cèlia, una petita musaranya, salvarà l’hort més bonic del poble.

Els contes de la iaia Duli. L’Àlex gaudeix llegint els contes de quan la iaia Duli tenia la seva edat.

La iaia Duli és d’aquelles iaies simpàtiques i alegres els néts de les quals s’ho passen d’allò més bé quan van a visitar-les a casa.

El que s’ho passa més bé és el petit Àlex, que gaudeix amb ella llegint els contes de quan la iaia Duli tenia la seva edat. D’aquesta manera riuran amb la història de la Fina i una bústia molt especial… i s’emocionaran amb la valentia del petit castor explorador.

Petits grans moments de felicitat Descobreix un llibre ple dels moments que et fan realment feliç.

 

Per a lectors infantils

Petits poemes per a nois i noies. Joana Raspall va publicar el seu primer llibre de poemes l’any 1981. Editorial Barcanova publica una nova edició d’aquest llibre que manté el títol de Petits poemes per a nois i noies. La Joana deia que el que no es coneix no es pot estimar; si no coneixem la poesia des de petits, com volem que de grans ens agradi? Els seus poemes són plens de vida i de sentiments!

Maragdina, la petita fantasma. Si penses que la mort és el final, és perquè no coneixes els fantasmes. La petita Maragdina viu feliç amb la seva família a l’Hotel Fantastique, el lloc més elegant del Salvatge Oest. Però tot canvia quan mor de febre escarlatina i es converteix en una fantasma. Un munt de personatges estrafolaris l’ajudaran a prendre’s la mort amb molt humor.

El secret de l’avi. La Maria i en Miquel gaudeixen dels contes que el seu avi Nicolau s’inventa per a ells quan els visita o se’ls emporta d’excursió. Un bon dia els nens li pregunten en què s’inspira a l’hora de crear els contes, i ell els diu que li surten del cap i que seria capaç d’inventar-se tantes històries com cabells té. Els nens no perden l’ocasió de desafiar-lo perquè els continuï explicant històries.

El meu pare és una pissarra. En Pol té la pell tatuada; darrere cada dibuix hi ha una història que vol portar sempre amb ell. En Pep, el seu fill gran, vol compartir amb nosaltres alguns dels tatuatges que s’ha fet el seu pare. (Premi Barcanova 2016. Modalitat infantil.)

La Trementina i les plagues de la maga Urtica La Trementina s’endinsarà en una història plena d’aventures per alliberar l’Onagra, la princesa de les prímules que ha estat segrestada. Per aconseguir-ho, haurà de lluitar contra un munt de plagues i bèsties que envaeixen els conreus i que són molt més poderoses del que ens pensem. Aconseguirà alliberar-la?

Clara, el fantasma de l’àvia. Què faries si els teus pares haguessin de marxar a un altre país i et deixessin a càrrec de la teva àvia que viu en un mas on no hi ha cobertura de mòbil ni accés a internet? Això és el que li ha passat a la Paula. El mas sembla tenir vida pròpia, hi passen coses molt estranyes. Hi habita un fantasma?
Una novel·la tendra i divertida alhora, que t’enganxarà des de la primera pàgina!

 

Novel·les juvenils

Selfies al cementiri El bell i antic cementiri del Malmö, al centre de la ciutat, és el punt de trobada dels vius virtuals. En Nils és un d’ells i està encantat de ser-ho perquè pot dedicar-se a fer allò que més li agrada: lligar. Els morts reciclats tenen molts avantatges i quan els convé apliquen el mode fantasma i passen desapercebuts. O no. Perquè la Siri, una noia molt especial, els ha descobert. I a en Nils no li ha fet cap gràcia, perquè no pot permetre que ningú sàpiga de la seva existència. Ells, els vius virtuals, han de continuar sent una llegenda. (Premi Barcanova 2016. Modalitat Juvenil.)

Camins de nit. La Rut ha de fugir. De qui? Cap on? Per què? El lector sap el mateix que ella. Sap que no té cap altra opció, però no sap el motiu. Arrossega més incerteses que respostes. Els secrets fins i tot envolten aquells que ajuden la Rut, com el professor Argimon, en Marc l’Anxova… Quin interès poden tenir en la noia els qui la busquen? On ha d’anar? Per què? No tot es resol en el primer llibre. Però algunes preguntes sí queden resoltes, encara que les respostes no sempre són les que ens agradarien.

 

 

Maria Carme Roca i Jaume Cela, guanyadors del 15è Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil

Els escriptors MARIA CARME ROCA, amb la novel·la juvenil SELFIES AL CEMENTIRI i JAUME CELA, amb l’obra infantil, EL MEU PARE ÉS UNA PISSARRA, han estat proclamats guanyadors del 15è Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil.

MARIA CARME ROCA ha estat la guanyadora en la modalitat juvenil, amb l’obra SELFIES AL CEMENTIRI. D’aquesta novel·la el jurat ha valorat la cura en la llengua, l’estil, l’estructura i la presentació de cada moment. El treball a fons dels personatges principals i secundaris. El fet d’aconseguir que un tema tan recurrent avui en dia, com els esperits, es presenti d’una manera innovadora i fresca, que connecta amb els lectors juvenils.

Selfies al cementiri El bell i antic cementiri del Malmö, al centre de la ciutat, és el punt de trobada dels vius virtuals. En Nils és un d’ells i està encantat de ser-ho: perquè pot dedicar-se a fer allò que més li agrada: lligar. Els morts reciclats tenen molts avantatges i quan els convé apliquen el mode fantasma i passen desapercebuts. O no. Perquè la Siri, una noia molt especial, els ha descobert. I a en Nils no li ha fet cap gràcia, perquè no pot permetre que ningú sàpiga de la seva existència. Ells, els vius virtuals, han de continuar sent una llegenda.

Maria Carme Roca és historiadora i filòloga. Des de l’any 1997 es dedica professionalment a l’escriptura. D’ençà d’aleshores ha publicat una cinquantena de llibres. La seva obra s’adreça tant al públic infantil i juvenil com a l’adult. En el decurs de la seva trajectòria ha obtingut diversos premis literaris com el Nèstor Luján de novel·la històrica, el Bancaixa de narrativa juvenil o el Joaquim Ruyra, també de narrativa juvenil. Enguany ha rebut el premi L’Illa dels llibres. Amb Editorial Barcanova, l’any 2004 va rebre la menció d’honor White Ravens per la novel·la juvenil El faedor de mentides i l’any 2005 va obtenir el Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil per Akanuu, l’arquer persa.

Si vols començar a llegir: Selfies al cementiri

JAUME CELA ha estat el guanyador en la modalitat infantil, amb l’obra EL MEU PARE ÉS UNA PISSARRA. D’aquest relat infantil, el jurat ha valorat que es tracta d’una història valenta que presenta un personatge poc comú en la literatura infantil: un pare diferent. Una novel·la que, a través de la paraula, ens evoca un món visual nou. Un cant a l’amor de la família.

El meu pare és una pissarra Es tracta d’una obra formada per sis relats, narrada per en Pep, un nen que explica el significat dels tatuatges que té el seu pare escampats per tot el cos. Cada dibuix té una història i en Pep la vol compartir!

Jaume Cela i Ollé es defineix com un aprenent de mestre. Ha treballat en unes quantes escoles i ha participat en grups de treball fent formació per a docents. Ara està jubilat, però continua treballant per la millora de l’educació del nostre país. És membre de la Federació de MRP de Catalunya, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, del Consell Escolar de Catalunya i del consell de lectura de Cavall Fort. Ha escrit una setantena de llibres, la majoria adreçats al públic infantil i juvenil. També ha escrit llibres sobre educació, alguns dels quals amb la col·laboració de Juli Palou, un bon amic. Ha estat guardonat amb alguns dels premis més importants de literatura infantil i juvenil, com ara el Premi Folch i Torres. L’any 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Si vols començar a llegir: El meu pare és una pissarra

 

 

L’Any Llull 2016

Ramon Llull és una figura cabdal de la nostra cultura. Està considerat el primer gran escriptor en llengua catalana i un dels grans prersonatges de la literatura universal. L’any 2016 es commemora el 700 aniversari de la seva mort.

Barcanova publicarà en breu dues obres:

Faules del Llibre de les bèsties, per a lectors infantils.

Llibre de les bèsties, adaptació de la col·lecció «Clàssica a Mida» per a públic juvenil.

Ramon Llull va escriure el Llibre de les bèsties fa més de 700 anys i el va incloure en un llibre titulat Llibre de meravelles, més conegut com a Fèlix, que és com s’anomena el protagonista. Llull, amb aquesta obra, com amb la majoria de les moltes que va escriure, volia instruir, volia mostrar el que estava bé i el que no perquè els homes canviessin les seves conductes equivocades. I, per fer-ho d’una manera fàcil i arribar a tothom, va fer servir un recurs molt habitual en l’època, de una llarga tradició en les cultures orientals com l’índia, la persa o l’hebrea: les faules i els exemples.

 

1498119Adaptació de Pere Martí i Bertran

Il·lustracions de Maria Espluga

 

Les faules han estat un dels gèneres literaris més presents en la literatura infantil de tots els temps. Ramon Llull les va utilitzar en moltes de les seves obres, precisament per l’alt valor didàctic que tenen. Per això hem volgut recollir-ne algunes de les que va incloure en el Llibre de les bèsties.

Avui ens resulten tan fresques i actuals com ho devien ser per als lectors i els oïdors d’aleshores, perquè, per desgràcia, la valentia i la por, la generositat i l’enveja, la pobresa i la riquesa… de què ens parlen no han canviat gaire, per molt que la societat sí que hagi canviat. I no han canviat perquè són qualitats i defectes de l’ésser humà. L’altra característica important de les faules és que els protagonistes solen ser animals, que actuen en tot moment com si fossin persones.

 

Ramon Llull va incloure en el Llibre de les bèsties una vintena llarga de faules. Nosaltres hem seleccionat aquelles que ens han semblat més assequibles i aquelles que hem considerat que encara ens poden ser útils per fer-nos reflexionar, per fer-nos adonar que hi ha coses que estan bé, que val la pena de fer, però que també n’hi ha d’altres que estan malament, que hem de mirar de desterrar de la nostra manera de ser o d’actuar, si ens volem considerar éssers humans, éssers racionals, per més que siguin les bèsties els protagonistes.

 

1403020Adaptació de Muntsa Farré

Il·lustracions de Gisela Bombilà

 

Temps era temps, en un bell prat es van reunir tota mena d’animals per triar rei. No cal dir que les discussions entre ells van ser llargues i de vegades tenses i tot, però, finalment el Lleó va ser l’elegit i tothom ho va acceptar; tothom no, perquè la Guineu, des de bon començament, va embolicar la troca i va començar a fer intrigues per aconseguir un poder que no li havia estat donat. Val a dir que no se’n va sortir i que al final va ser víctima dels seus enganys.

 

La vigència d’aquesta obra és plena; si us hi fixeu bé, trobareu que el missatge, malauradament, no ha caducat, encara que hagin transcorregut més de set segles des que Ramon Llull la va escriure.

Per apropar més l’obra als lectors joves, el text s’ha adaptat al català modern i a una sintaxi més àgil.

Com que de vegades l’encadenament d’exemples en el text complet és molt llarg, s’hi han introduït frases que faciliten la interpretació i ajuden a no perdre el fil del debat. Així mateix, fragments llargs de diàleg indirecte s’han transformat a diàleg directe per fer la lectura més motivadora.

 

1452174Per acabar, volem fer referència a la versió del Llibres de les bèsties publicat en la col·lecció «Antaviana Clàssics Catalans». Aquesta és una edició en català antic a cura de Montserrat Vallès.

GUANYADORS XXXV PREMI GUILLEM CIFRE DE COLONYA

índice

Els escriptors Miquel Arguimbau, amb la novel·la juvenil Estimat Leo i Rubèn Montañá i Toni Sans amb el relat infantil En Benjamí i el semàfor que mai no es posava verd han estat proclamats guanyadors ex aequo del XXXV Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya 2016.

El Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya està patrocinat per la Fundació Guillem Cifre de Colonya i compta amb el suport d’Editorial Barcanova, que publica les obres guanyadores. El Premi està destinat a premiar les novel·les en llengua catalana adreçades a infants i joves de 8 a 14 anys i està dotat amb una quantitat de 7.000 €.

Miquel Arguimbau (Barcelona, 1950), autor d’Estimat Leo, és periodista i guionista de ràdio i televisió des de fa trenta anys. Escriu per a diversos mitjans de comunicació, ha treballat en publicitat i ha col·laborat en revistes de còmic. És autor dels llibres Memòries de Ràdio Joventut, La radio al Mil por Mil, L’herència congelada, Ai significa amor, L’estàtua sense rostre i L’amic de Salvador Dalí, aquest últim publicat per Barcanova.

Rubèn Montañá (Badalona, 1983) i Toni Sans (Barcelona 1976) estan llicenciats per l´Institut del Teatre de Barcelona, en l’especialitat de teatre musical. Estudien cant i són membres fundadors de la companyia EGOS teatre. Ambdós són autors de diversos textos de teatre.

Rubèn Montañá ha publicat les novel·les La nena de l’arbre (Premi Folch i Torres 2013), Atac llimac, La botiga de mascotes extraordinàries (13è Premi Barcanova de Literatura Infantil).

Per la seva banda, Toni Sans és responsable de la direcció, dramatúrgia i textos addicionals de l’òpera L’impresario in angustie, de Domenico Cimarosa i Giuseppe Maria Diodati (Òpera Jove, Teatre Municipal de Girona, 2014). L’obra En Benjamí i el semàfor que mai no es posava verd, coescrita amb Montañà, és la seva primera novel·la.

Estimat Leo és un cant al valor de l’esport i de l’amistat, amb una visió positiva i optimista de la vida dels joves d’avui, que també tenen el seus problemes, però que s’acaben resolent en un final feliç i emocionant alhora.

En Benjamí i el semàfor que mai no es posava verd és un relat divertit i esbojarrat en la línia dels detectius paròdics del TBO i dels personatges de Roald Dahl, en què els invents, els personatges i les situacions poden ser d’allò més increïbles.

guillem

El jurat d’aquesta edició del Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya ha estat format per Pere Martí, Sara Moyano, Pere Rosselló Bover i Miquel Rayó, guanyador, aquest últim, del primer Premi Guillem Cifre de Colonya amb l’obra El raïm del Sol i de la Lluna.

Des de la seva primera edició l’any 1981, el Premi Guillem Cifre de Colonya ha donat suport a la literatura infantil i juvenil en català, i ha guardonat fins aquest moment trenta obres de diferents autors com ara Joaquim Carbó, Josep Francesc Delgado, Lolita Bosch, Rosa Maria Colom, Pere Rosselló, Miquel Ferrà, Pere Morey, Jordi Folck o Xavier Vernetta.

premidenarrativa@colonya.es / fundacio@colonya.es

 

PER L’ABRIL, LLIBRES I ROSES MIL

Llibres per no parar de llegir

stjordiinfantil

Per a primers lectors

En Patufet, La granja de l’àvia Pepa i Sóc un cadell, tres llibres molt entretinguts per a infants fins a tres anys.

Sant Jordi el valent, la llegenda de sant Jordi explicada en rodolins, una manera divertida de gaudir de la història del cavaller, el drac i la princesa. Els rodolins ajuden a explorar la riquesa sonora de les paraules i afavoreixen l’aprenentatge de la lectura.

Les abelles i la mel; el món de les abelles és fascinant! Aquests insectes volen de flor en flor arreplegant pol·len i nèctar que porten al rusc, que és com un poblet on viuen les abelles obreres, l’abella reina i els abellots.

El follet Oriol i l’aventura de la mel. És primavera i als camps de la vall dels follets no hi ha flors! L’Oriol descobreix el motiu: les abelles no han visitat la vall. Molt amoïnat, decideix anar a veure el savi Romaní; necessita els seus consells i coneixements per fer tornar les abelles a la vall.

Quan un elefant s’enamora. Què passa quan ens enamorem? I si és un elefant el que s’enamora? Aquest és un conte original i tendre que descriu els símptomes del començament d’una història d’amor i les possibles conseqüències; una cosa que pot passar a qualsevol, fins i tot a un elefant!

 

stjordiinfantil 3Per a lectors infantils

Al cel cabretes…

El cel és un escenari ple de sorpreses! En el llibre Al cel cabretes… una poetessa, Lola Casas i un meteoròleg, Alfred R. Picó, ens fan descobrir que la meteorologia és plena de curiositats, de poesia i de música. No te’l perdis si vols saber què se sent viatjant per l’atmosfera, com sona una tempesta musical o quin és el país del món amb més tempestes elèctriques.

Faules del Llibre de les bèsties. Adaptació i selecció de Pere Martí.

Temps era temps, en un bell prat es van reunir tota mena d’animals per triar rei i, després de moltes discussions, l’elegit va ser el Lleó. La Guineu no ho va acceptar i va començar a intrigar… Aquesta història és la base del Llibre de les bèsties, una gran faula de Ramon Llull en la qual els animals actuen com si fossin persones.

«Sóc un animal»

L’Arman Dubrobny, el protagonista de la sèrie «Sóc un animal», pateix un accident doble quan la combinació dels poders del Trasmutador Distanciatiu en què treballa el seu pare i l’Equalitzador Pirohomeostàtic que ha creat la seva mare el transporta a l’altra punta de món convertit en… Ep, això no es pot dir! L’Arman era un noi com qualsevol altre; bé, com qualsevol altre no, perquè té com a mascota el Tim, un lèmur amb una gran capacitat per ficar-se en embolics i arrossegar l’Arman. Però les coses han canviat tant que ara gaudeix d’un poder molt especial…

Hi ha un dolent pel mig, el Vladimir Zhirkov, que fa les coses encara més complicades. És un home amb intencions ¿fosques?

Ho podeu descobrir amb els dos primers títols Un viatge inesperat i L’Arman i la fàbrica podrida.

Busca i troba!

Aquí hi ha en Konrad! I no està sol: l’acompanyen la seva germana Josi i els seus amics: en Finn i l’Annabelle. En El món d’en Konrad, tot és possible: pots volar sense fer cap esforç, seure en els núvols, transformar-te en un animal o convertir-te en un cotxe, crear un invent enginyós i moltes coses més. Ah! També viuràs una apassionant persecució per tota la ciutat!

La Fina Ensurts

La Fina és bufona, molt bona nena i ho aprova tot, però això és un gran problema. Per què? Perquè en el món on viu, Espantilàndia, cal ser lleig, mala persona i suspendre-ho tot per no ser friqui. Cansada que els companys la insultin dient-li “guapa” i “neta”, voldria parlar-ne amb la tutora, la senyoreta Unglots. Però aquesta està massa preocupada per fer-se la manicura i xatejar amb el seu promès zombi, que li ha robat el cor (i no és una manera de parlar). Un dia, quan la Fina arriba a casa, els pares, en Corduli i l’Horrorosa, li proposen un viatge cap a un món on ella no serà la rara.

14è Premi Barcanova. Modalitat infantil.

 

Per a lectors juvenils

1498126 Xènia, estimar NO fa mal

Enganxada al mòbil? No; estic enganxada a la persona que hi ha darrere la pantalla. No ho puc evitar, prioritzo un missatge de whatsapp a qualsevol altra cosa. També estic enganxada a les magdalenes de l’àvia, a la música, a les pel·lícules, als llibres i als petons.

I me’n desenganxo quan em controlen, em toquen el whatsapp o m’etiqueten en fotografies sense permís.

Estimar no fa mal i, si em fas mal, et diré «NO» i em desenganxaré de tu.

Per cert, sóc la Xènia i aquest és el meu blog. T’hi enganxes?

 

1498124Quan arriba el moment

La Lili és una adolescent que, com molt joves, se sent genial. Cada matí es lleva amb una sensació molt tendra a l’estómac i amb ganes de canviar i de fer un món millor; també hi ajuda el fet d’estar enamorada…

Però no tot és alegria: la seva família es desfà i, a més a més, ella està tenint uns malsons massa reals i terrorífics. La Lili lluitarà pels seus ideals, per la seva família i per les seves relacions, però no està segura de poder sortir-ne il·lesa. Descobrirà, en els seus orígens, una història de bruixes i entrarà en un món on ja no sap què és real i què fantasia, on la màgia es deixa entreveure sense acabar de revelar on s’amaga i com atrapar-la. Tal com passa, sovint, en la vida real.

14è Premi Barcanova. Modalitat Juvenil.

 

Tria el teu llibre!

Feliç dia de Sant Jordi a tothom.

Guanyadors del 14è Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil

Joan Bustos ha estat el guanyador en la modalitat infantil,
amb l’obra Fina Ensurts, una història que parla, al cap i a la fi,
d’assumir qui ets per convertir-te en el millor que pots esdevenir:
tu mateix o tu mateixa.

Aina Sastre ha estat la guanyadora en la modalitat juvenil,
amb l’obra Quan arriba el moment, una novel·la
que ens parla de tots els terratrèmols que sacsegen el món
dels adolescents, suspès en un delicat equilibri.

 

Joan Bustos, guanyador infantil Fina Ensurtsjoanok

 Va nèixer a Mataró, és filòleg de formació i professor de Secundària. Ha publicat diversos contes i dues novel·les: Música amagada (Barcanova, 2011) i Pa sucat amb somnis (Animallibres, 2015), destinats sempre a nens i a adolescents. Ha guanyat el premi Enric Valor de literatura juvenil 2015 per la novel·la Paraules de Júlia.

Fina Ensurts

Lectors a partir de 10 anys

La Fina és bufona, molt bona nena i ho aprova tot, però això és un gran problema. Per què? Perquè en el món on viu, Espantilàndia, cal ser lleig, mala persona i suspendre-ho tot per no ser friqui.

Cansada que els companys la insultin dient-li guapa i neta, voldria parlar-ne amb la tutora, la senyoreta Unglots. Però aquesta està massa preocupada per fer-se la manicura i xatejar amb el seu promès zombi, que li ha robat el cor (i no és una manera de parlar). Un dia, quan la nena arriba a casa, els pares, en Corduli i l’Horrorosa, li proposen un viatge cap a un món on ella no serà la rara, on la gent es lleva al matí i es renta i on guapo és un compliment. Marxar a aquest món desconegut li fa por, però potser és la solució a tots els maldecaps.

 

ainaokAina Sastre, guanyadora juvenil Quan arriba el moment

Va néixer a Cerdanyola del Vallès ara fa trenta-tres anys. És llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Barcelona i s’ha format en diferents àmbits de l’educació. Ha combinat sovint aquestes dues categories, audiovisuals i infants, per dur a terme projectes amb infants i joves de diferents edats, com ara videoclips, curtmetratges i el llargmetratge infantil Els nens de Can Cots.

Quan arriba el moment

Lectors a partir de 12 anys.

 La Lili és una adolescent que, com molts joves, se sent genial. Cada matí es lleva amb una sensació molt tendra a l’estómac i amb ganes de canviar i de fer el món millor; també l’hi ajuda el fet d’estar enamorada… Però no tot és alegria: la seva família es desfà i, a més a més, ella està tenint uns malsons massa reals i terrorífics. La Lili lluitarà pels seus ideals, per la seva família i per les seves relacions, però no està tan segura de sortir amb el cor intacte un cop ha descobert en els seus orígens una història de bruixes. Una novel·la amb un rerefons de fantasia.

 

El Jurat

El Jurat està format per les persones següents:

Josep Albanell, president del Jurat; escriptor.
Carme Fonoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.
Pere Martí, escriptor i assessor literari.
Sara Moyano, secretària del Jurat; cap del Departament de Projectes d’Editorial Barcanova.
Meritxell Ral, llibretera de la secció d’infantil i juvenil de la llibreria La Central del Raval.

El PREMI BARCANOVA DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL està destinat a fomentar la creació literària en llengua catalana, adreçat específicament als lectors infantils i juvenils de tots els territoris de parla catalana, amb la voluntat de difondre el gust per la lectura i potenciar la creació de lectors.

El Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil va néixer amb l’esperit de fomentar la creació literària en llengua catalana. A més de la publicació de les obres guanyadores, el Premi té una dotació econòmica de 10.000 € per al guanyador de cada una de les dues modalitats.

En aquesta edició s’hi ha presentat 58 obres: 24 en la modalitat infantil i 34 en la modalitat juvenil.

D’acord amb les Bases del Premi, el jurat ha reconegut també la qualitat literària de les següents obres:

L’àliga perduda dels nazis

La Trementina i les plagues de la maga Urtica

A part de la remuneració econòmica que comporta, el Premi va acompanyat d’una escultura. L’obra, titulada Lletres al Vent, representa la força de la literatura movent el vaixell de la nostra societat i està dissenyada per l’artista Miquel Aparici.

 

El guanyadors d’altres convocatòries:

El soldat que parlava amb els cruecs, de Xavier Bertran (2002)

Al-Rhazes, el metge de la talaia, d’Antoni Oliver Ensenyat (2003)

El manuscrit de les bèsties, de Jordi Folck (2004)

Akanuu, l’arquer persa, de Maria Carme Roca (2005)

Un petó de mandarina, d’Eulàlia Canal (2006)

Llàgrimes sobre Bagdad, de Gemma Pasqual i Escrivà (2007)

El pou darrere la porta, de Josep Sampere (2008)

Tramuntana a la granja! de Carles Sala i Vila (2009)

La lluna de gel, de Santi Baró (2010)

L’estrany, de Jordi Sierra i Fabra (2011)

Mil revolts, de Maria Mercè Roca (2012)

La nit de la papallona, de Margarida Aritzeta (2013)

La botiga de mascotes extraordinàries (2014). Modalitat infantil

Diumenge al matí, al peu del salze (2014). Modalitat juvenil.